“Hola Montse Lloret. El nostre veterinari ha diagnosticat al nostre gos Buddy, un canitx de 10 anys, amb Síndrome de Disfunció Cognitiva i a més comença a tenir problemes de vista. Ens fa molta llàstima per què en Buddy sempre havia estat un gos molt actiu i divertit, i des de fa un temps està molt apàtic i sense ganes de fer res, a més fa coses que des que era cadell no feia, com fer-se pipí a casa i davant nostre. Voldríem fer alguna cosa més a part de tot el que estem fent, Ens pots ajudar?”
En Buddy ja està en la seva etapa geriàtrica, la última de la seva vida, i encara recordem com si fos ahir el primer dia que va arribar a casa, la seva vitalitat inesgotable i les vostres aventures junts. Fer-se vell, de fet, és una etapa més, que hem de saber entendre de la mateixa manera que quan era cadell; a més en Buddy té Síndrome de Disfunció Cognitiva i problemes de vista, ara, més que mai, us necessita.
La pèrdua de vista fa incrementar la inseguretat, no pot veure ben bé per allà on va i per tant és més perillós moure’s; aquesta és una de les causes de que en Buddy estigui més estona al seu llit sense moure’s.
Per altra banda, el Síndrome de Disfunció Cognitiva es caracteritza per un deteriorament progressiu i gradual, amb una sèrie de símptomes freqüents com desorientació, interacció social i cicle del son alterats i hàbits que poden desaparèixer, és a dir, el gos es pot fer pipí a casa com si mai hagués aprés a fer-ho fora, a més d’una possible davallada en quant al nivell d’activitat, increment dels lladrucs o gemecs i ansietat.
Aquest síndrome és l’equivalent a l’Alzheimer en humans, i tot i que no té cura, es pot alentir el deteriorament depenent del grau de deteriorament en que estigui en Buddy. Molt probablement ja esteu seguint les indicacions del vostre veterinari en quant a la teràpia farmacològica i dietètica; efectivament, d’aquest mode ja esteu procurant una font d’energia alternativa per a les seves cèl·lules a més de controlar l’envelliment relacionat amb la oxidació.
Paral·lelament a la teràpia prescrita pel vostre veterinari, podem realitzar una sèrie de treballs amb l’objectiu de fer el seu entorn més accessible i segur, estimular les seves capacitats cognitives evitant, en la mesura del possible, el deteriorament i millorar el biaix cognitiu i emocional d’en Buddy.
Procurar una estricta rutina tant de sortides com d’àpats, col·locar una penyora del propietari en el llit d’en Buddy, instal·lar una llum nocturna i diverses senyals olfactives en llocs estratègics, com flor d’espígol a prop del seu llit, ja faran que es senti més segur i menys desorientat. A més podem jugar a ensinistrar algunes ordres, molt fàcils i amb molta paciència, amb l’objectiu de que superi reptes i augmenti la seva autoestima. La recerca de menjar en diferents ambients, com el menjador de casa o el jardí pot representar una activitat fantàstica per incrementar la seva activitat exploratòria.
Es poden fer molts exercissis i preparar un bon enriquiment ambiental, però hem de considerar que totes aquestes accions necessiten ser programades i controlades, tant en quantitat com en intensitat. Cada nova aventura que se li proposa a en Buddy representa un canvi, de rutina, d’ambient, etc, i en aquest moment no porta gaire bé els canvis, ja que incrementen la seva desorientació i ansietat. Per tant hem d’estudiar el mode com apliquem les estratègies per tal que siguin el més efectives possible i en Buddy pugui treure beneficis. Es per això que, durant la primera reunió, estudiarem tots els factors a tenir en compte per poder dissenyar aquesta estratègia.
És important tenir en compte que el que estem fent és ajudar-lo en la seva última etapa i que l’objectiu final és que tingui la millor qualitat de vida fins al final. La capacitat d’en Buddy per aprendre ja no serà la d’abans i la seva tendència a sentir-se malament o ansiós serà més elevada, per tant no ens enfadarem amb ell i intentarem fer-lo sentir segur en tot moment. Al cap i a fi, amb tots el anys que us ha regalat amb alegries i records, no es mereix menys.