Avui en dia continua havent una gran confusió respecte a les conseqüències de l’esterilització i la castració cap als nostres gossos, amb relativa freqüència escolto certs comentaris com “quan vaig veure que el meu gos era agressiu el vaig castrar” o “si esterilitzo a la meva gossa, li canviarà el caràcter?”.
Tant la castració en mascles com l’esterilització en femelles consisteix en l’eliminació de les hormones sexuals, testosterona en el cas dels mascles i estrògens en el cas de les femelles. Així doncs, els canvis conductuals guardaran una relació amb la motivació sexual de l’animal. En el passat s’havia utilitzat la castració de mascles per tractar diversos problemes d’agressivitat, i en molts casos no funcionava, el gos continuava sent tan agressiu com abans, i es que el motiu de la conducta agressiva no tenia res a veure amb una motivació de caire sexual, si el gos adoptava una conducta agressiva per por, per exemple, la por era la mateixa abans i després de la cirurgia.
En el cas dels mascles, les conductes que es veuen afectades després de la castració són la munta, sempre i quan aquesta munta no es correspongui a una conducta relacionada amb estrès o joc; la vagabunderia, sempre i quan aquesta conducta no tingui una motivació exploratòria o recerca d’alguna recompensa com menjar, joc, companyia, etc; el marcatge intrasexual amb orina, femtes o saliva, sempre i quan aquest marcatge tingui una motivació exclusiva en l’obtenció d’una parella reproductiva, en aquelles ocasions en que la motivació sigui reduir un conflicte o col·laborar en una conducta comunicativa amb altres gossos, el gos continuarà marcant; i l’agressivitat, sempre i quan aquesta agressivitat es focalitzi cap a altres gossos mascles i amb una motivació purament sexual, és a dir, on l’objectiu de l’agressió és optar pels favors de la femella en zel. Resumint: la munta, la vagabunderia, el marcatge i l’agressivitat, sempre i quan, la motivació sigui sexual, si no ho és el gos continuarà mostrant aquestes conductes.
Els resultats del canvi conductual en els mascles són progressius, i és als pocs mesos quan en molts casos desapareixen completament. En el cas de l’agressivitat intrasexual no sempre es soluciona després de la castració, i és que potser s’ha diagnosticat una agressivitat intrasexual erròniament i, a més, tenim un factor que no podem eliminar amb la cirurgia i és l’aprenentatge obtingut al llarg de les seves experiències i cada una de les seves baralles amb altres mascles, tot i que la motivació sexual haurà desaparegut, continuarà sentint que la presència d’un altre mascle és perillosa i necessita defendre’s.
En el cas de les femelles, els efectes en la conducta no estan tan estudiats, tot i que s’ha observat que en femelles que presenten agressivitat per conflicte social abans de la pubertat, l’esterilització pot fer empitjorar la situació. En el cas de patir pseudogestacions i els seus efectes conductuals, com la sobreprotecció, la possible agressió i la destrucció de mobiliari, l’esterilització és una solució definitiva . En la majoria dels casos però, la teva gosseta continuarà sent la d’abans, igual de trapella, juganera o malcarada.
És important que no pensem en la castració com una solució màgica per tot, no ho és. El comentari “si el teu gos és agressiu, castra’l” s’ha d’exterminar de la nostra societat, pel nostre bé, i pel bé de la convivència amb els nostres gossos. El nostre pelut necessita ser entès per poder solucionar un conflicte, agafar la drecera de la castració pot empitjorar la situació. Pots tenir altres raons molt lloables per optar per la castració, com la sobre-població canina en el nostre país, un problema fisiològic o el risc de piometra en femelles, però si parlem de temes conductuals, primer assessora’t adequadament.