Freqüentment sento que algú, en el moment en que va decidir compartir la seva vida amb un gos, es va inclinar per la compra en comptes de l’adopció per diverses raons, com que els agradava la raça o que volien evitar problemes de conducta educant-lo des de petit segons les seves normes.
És clar que hi ha persones que sempre han tingut una determinada raça de gos, els encanta i tenen una gran experiència, tot i que, malauradament, la majoria de la gent que diu que els agrada és per que l’han vist a una pel·lícula o simplement per qüestions estètiques.
D’altra banda, l’argument de voler educar-lo des de petit per evitar problemes de conducta és erroni. Hi ha molt poques persones que acudeixen a un criador capacitat per oferir totes les garanties en quant a les necessitats del cadell, ens al contrari, la majoria de compradors opten per l’opció més barata després d’una llarga cerca per internet on s’inclouen webs dedicades a la segona mà o al sector del motor.
La situació més freqüent sol ser la d’un cadell amb origen a l’Europa de l’Est, gestat i criat en una granja amb una poruga mare “productora” utilitzada única i exclusivament per parir cadells macos; els cadells seran separats de la mare a les tres setmanes, introduïts directament en contenidors de plàstic a les fosques, portats en sorollosos camions durant més de dos mil kilòmetres fins arribar a un magatzem on esperen fins a ser comprats, sense cap estimulació i sense la seva mare, on els germans que han sobreviscut al trajecte van desapareixent poc a poc. Els cadells s’estan en aquestes capses durant setmanes, menjant, dormint, orinant i defecant en el mateix lloc, sense cap oportunitat per explorar ni tenir cap mena de contacte amb el món exterior, exceptuant el personal que porta el menjar, l’aigua i realitza la neteja, i els possibles compradors.
Un cop arribat a aquest punt val la pena aclarir que els danys a l’animal, en molts casos, ja són irreversibles, ja s’han produït danys neurofisiològics que els faran molt més intolerants a l’estrès i limitaran la seva capacitat d’aprenentatge.
El drama, però, no acaba aquí, ja que un cop adquirit el cadell s’ha de passar pel procés d’una molt necessària vacunació on, si el veterinari no té en compte la també necessària socialització, el primer cop que el cadell trepitjarà el carrer ja serà un cop acabat aquest període tan sensible.
El cadell en aquests moments ja mostra conductes anòmales d’un mode molt clar, té por i pot mostrar agressivitat, però depenent de les dimensions del cadell no seran percebudes com a preocupants pel propietari fins que el mossegui a algú o sigui impossible treure’l al carrer o els veïns el denunciïn per un excés de lladruc. En aquests casos, tot i que sempre es pot ajudar a un animal, necessitarem molt de temps per poder millorar el seu grau de benestar.
S’ha demostrat que els cadells comprats a botigues tenen una tendència molt més elevada de mostrar conductes relacionades amb por, agressivitat, ansietat per separació, conductes compulsives o eliminacions inadequades. Sempre recomano adoptar abans de comprar, però si ens decantem per la compra no podem tenir en compte el preu, sinó molts altres factors com els genètics, els ambientals, les condicions de cria, la socialització per part del criador, el nivell d’estrès, etc. I un cop a casa hem d’estar segurs de cobrir totes les seves necessitats i poder donar-li una bona educació.
Altres lectures que et poden interessar: