Ja fa temps que sabem que la malnutrició durant la gestació o la infantessa afecta negativament al metabolisme, l’eficiència de la conducta alimentaria i la seva susceptibilitat a diverses malalties en edat adulta. Però, quins efectes té sobre la conducta?
Segons els estudis realitzats en humans, una dieta rica en vitamines i minerals pot fer minvar la conducta antisocial en nens en edat escolar, i una suplementació de vitamines, minerals i àcids grassos essencials disminueix la conducta antisocial, incloent l’agressivitat, dels adults joves empresonats.
La ingestió d’aminoàcids, proteïnes, greixos i carbohidrats afavoreixen la síntesis de neurotransmissors i hormones com la serotonina, catecolamines, acetilcolina i histamina a partir de la síntesis de triptòfan, tirosina, colina i histidina respectivament. I els canvis en els precursors dels neurotransmissors com el triptòfan i la tirosina, afecten a la conducta. Així doncs, estem segurs que segons l’aliment dels nostres gossos pot afavorir més una conducta que una altra. Tot i així, el que us vull parlar dels efectes a llarg termini, és a dir, les conseqüències de la malnutrició del cadell en la conducta del gos adult.
El dèficit de proteïnes produeixen una disminució de dopamina i norepinefrina en el còrtex prefrontal medial dret produïnt una asimetria en aquesta part del cervell. Justament les funcions del còrtex prefrontal medial dret estan associats a l’atenció, així s’ha vist que rates en edat infantil que han patit un dèficit de proteïnes en la seva dieta, tenen una tendència molt més elevada de presentar un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) en edat adulta.
A més, el dèficit de proteïnes també pot alterar del sistema serotoninèrgic del cervell anterior amb un increment de la impulsivitat, i canvis en la composició dels fosfolípids que poden conduir a hiperactivitat.
De la mateixa manera, segons un estudi realitzat amb nens de entre 6 i 12 mesos a Bangladesh, la malnutrició en una edat tan primerenca fa que, aquests mateixos nens en edat escolar, es mostrin menys sociables, menys atents, més temorosos i amb més trets emocionals negatius. I es que, tal i com s’ha demostrat, la malnutrició pot minvar la intel·ligència i habilitats cognitives i socials, i incrementar la hiperactivitat i la conducta agressiva.
Això es especialment important quan adoptem, convivim o ajudem a un gos adult amb problemes de conducta del que sabem que ha patit malnutrició durant la gestació o la seva etapa infantil. Hi ha alguns casos, com aquest, en que les causes de la conducta tenen el seu origen en el principi de la vida de l’animal. En aquests casos els danys cerebrals son permanents i les tendències conductuals molt sòlides, i hem de ser conscients d’això, tot i així sempre se’l pot ajudar a incrementar el seu nivell de benestar. El que mai haurem de fer es sotmetre’l a ensinistraments punitius per reconduir la conducta.