“Hola Montse Lloret. Et poso en contacte amb tu perquè els meus dos gats, el Bruno i el Trasto, adoptats fa nou anys i que sempre han viscut bé, ara no poden estar junts. Els haig de tenir separats per que no es barallin i m’agradaria tornar a estar amb ells tan be com abans. Em pots ajudar?”
Efectivament el Bruno i el Trasto, dos gats mascles i castrats de nou anys, havien canviat la seva conducta radicalment. Des que van ser adoptats poques hores després de néixer sempre havien gaudit d’una convivència plàcida. Tot i la separació precoç de la mare, que va obligar als nous propietaris a alletar-los i tenir les cures necessàries per procurar la seva supervivència, el Bruno i el Trasto es van convertir en una parella de gats molt afectuosa i sociable, estimada i mimada per totes aquelles persones que arribaven a una casa, que també era lloc de treball del propietari.
El Trasto exercia una conducta dominant cap al Bruno i el Bruno es quedava en un segon pla, però mai havien mostrat cap conducta agressiva fins fa pocs mesos. A principis de novembre la família va començar a sentir que algú bufava i pocs dies després van ser testimonis de la seva primera baralla, en la que el Bruno rebutjava de forma violenta al Trasto, el Trasto perseguia al Bruno i el Bruno acabava atrinxerat en el seu llit després d’orinar i defecar. Des de llavors, la família mantenia als dos gats separats.
Tal i com m’heu sentit dir en anteriors ocasions, sempre que ens trobem amb un canvi de conducta sobtat i/o agressiu hem de descartar qualsevol causa fisiològica que pugui justificar la conducta, així que vam procedir a una revisió per part del veterinari, una analítica de sang i una analítica d’orina; els resultats van ser bons pels dos gats, en el Trasto però es va poder observar que havia perdut pèl de la panxa per un llepat excessiu, possiblement degut a l’estrès patit en les últimes setmanes. Tot i així no havíem pogut detectar cap causa orgànica relacionada amb aquest canvi conductual, i per tant hem de pensar que les causes podien ser ambientals.
La família no havia tingut cap canvi en els últims mesos ni tampoc havien tingut cap mala experiència. Quan ens enfrontem a una possible causa ambiental, i més en gats, es probable que no la trobem, bé perquè només va passar un cop i va ser lo suficientment traumàtic com per provocar el canvi de conducta, o bé perquè nosaltres no ho podem percebre.
El primer pas de tots era calmar l’ambient al màxim, i aquest pas la família ja l’havia començat, amb els gats separats, amb música ambient relaxant i amb les feromones que ja els havia recomanat el veterinari. Així vam millorar l’enriquiment ambiental i vam procedir amb el protocol de reintroducció.
El protocol de presentació es divideix en tres fase: el contacte olfactiu, el contacte visual i, finalment, el contacte físic. Durant el contacte olfactiu ja vam poder observar que no hi havia cap rebuig per part de cap dels dos gats, fet que en va permetre passar en tot just dues setmanes al contacte visual.
Per poder permetre el contacte visual, la família va instal·lar una xarxa a la porta que dividia el menjador de la resta de la casa, així els gats es podien veure i es podien olorar però no podien accedir l’un a l’altre. La progressió en aquesta fase també va ser molt ràpida, es buscaven i es comunicaven sovint i sense cap conducta agressiva.
Al cap de dues setmanes més vam passar al contacte físic, inicialment durant estones curtes i amb supervisió. Aquesta fase també va ser tot un èxit, cada cop les estones eren més llargues i el Bruno i el Trasto eren capaços de compartir una estança sense posar-se nerviosos, al cap de poc temps ja van tornar a aparèixer les conducte de joc entre els dos gats que havien desaparegut feia molt de temps, i també les conductes jeràrquiques del Trasto sobre el Bruno, que el Bruno havia aprés a gestionar d’una altra manera.
La última sessió amb la família la vam fer amb les portes completament obertes, el propietari estava content perquè ja podia marxar de casa sense patir pel Bruno i el Trasto i els dos gats jugaven, es perseguien i demanaven mimos. Havien pogut recuperar aquella sana convivència que havien perdut.
En aquest cas, una bona part de l’èxit és gràcies a que el Bruno i el Trasto venien d’una convivència plàcida de nou anys només trencada per un curt episodi d’agressivitat al que es va posar en tractament de mode immediat. I també, és clar, a la bona feina realitzada per la família, que amb una gran i pacient implicació van ser determinants en els resultats obtinguts.
Altres lectures que et poden interessar:
- Els gats i les capses de cartró. https://montselloret.com/els-gats-i-les-capses-de-cartro
- El gat no fa servir la safata. https://montselloret.com/el-gat-no-fa-servir-la-safata
- Què són les feromones? https://montselloret.com/que-son-les-feromones
- El meu gat ho grata tot. https://montselloret.com/el-meu-gat-ho-grata-tot
- El Panxo, la Balira i un cas d’agressivitat entre gats. https://montselloret.com/panxo-balira-cas-dagressivitat-gats
- He adoptat una altra gata. https://montselloret.com/he-adoptat-altra-gata
- La música amansa a les feres. https://montselloret.com/musica-amansa-feres