Gossos encantadors que un dia determinat es tornen monstres agressius, gats que comencen a fer pipí fora de la safata, o que es persegueixen la cua o es llepen la pota repetidament… tots aquests casos poden ser interpretats, només, com un problema de conducta però que sovint tenen una causa orgànica que pot cursar amb dolor, com la displàsia de malucs, otitis, artrosi o cistitis.
Definim el dolor com una emoció negativa associada a un dany tissular. No cal dir que els animals poden experimentar dolor, això ja està més que confirmat, i que el dolor representa un greuge cap al seu benestar. A més, el dolor és una font d’estrès, altera el son i indueix a la por, i si això us sembla poc també heu de saber que un animal amb dolor queda sensibilitzat i, per tant, en experiències futures el dolor percebut serà més intens si el comparem amb un altre animal en les mateixes circumstàncies (hiperalgèsia) i altres estímuls que abans no produïen mal, ara sí que en produiran (alodinia). Per totes aquestes raons és molt important que prevenim i tractem correctament el dolor en els nostres gossos i gats.
Els canvis de comportament sobtats en un gos o gat solen ser un indicatiu prou important com per que el portem al veterinari tan aviat com sigui possible. Quins són aquests canvis conductuals? pèrdua de gana, no pot dormir, no es mou del seu lloc (quan abans tenia una certa activitat), vocalitzacions, fer les seves necessitats on no toca etc. I, sobretot, agressivitat i conductes repetitives (com perseguir-se la cua o llepar-se la pota).
En alguns casos, els gossos agressius per dolor poden reduir substancialment les senyals d’avís i, inclús, fent-les desaparèixer per complert, fent de l’atac un atac impulsiu, incrementant el perill, la preocupació de la família i l’alarma social.
I és per això que davant d’algunes conductes, sempre es demana una valoració veterinària amb diverses proves, com una exploració, una analítica de sang i una d’orina. El veterinari diagnostica i tracta el dolor del gat o gos, i així podem alleugerir els problemes conductuals, si més no, però, quedarà la por i l’aprenentatge desenvolupats durant les experiències doloroses i el període en que l’animal no es trobava bé; aquestes conseqüències sí que han de ser tractades per un etòleg i porten un temps de tractament més o menys llarg depenent de l’historial del gos o gat i del grau d’afectació.
L’angoixa i l’estrès patit durant el dolor és tan important que s’ha de tenir en compte en qualsevol tractament de modificació de conducta, sessió d’educació o ensinistrament, sent recomanable no treballar amb el gos o gat fins que el dolor i el malestar no s’alleugereixin.
Òbviament, castigar a un gos o gat per una conducta relacionada amb la por o el dolor està completament contraindicat i pot empitjorar la situació. És important que us poseu en contacte amb el vostre veterinari i el vostre etòleg tan aviat com pugueu per poder fer un diagnòstic i aplicar els tractaments correctes. El temps és or, i normalment deixar-lo passar sol anar en contra dels nostres interessos.
Altres lectures que et poden interessar:
- Els collars elèctrics. https://montselloret.com/els-collars-electrics
- Estrès a la clínica veterinària. https://montselloret.com/estres-clinica-veterinaria
- La castració, l’esterilització i la conducta en gossos. https://montselloret.com/castracio-lesterilitzacio-conducta-gossos
- El gat no fa servir la safata. https://montselloret.com/el-gat-no-fa-servir-la-safata
- El gat que mossega la seva cua. https://montselloret.com/gat-que-mossega-seva-cua