El gat no fa servir la safata

“Hola Montse Lloret; fa dos mesos vam adoptar al Simba, d’un any d’edat i sense castrar, perquè volíem que fes companyia al Willson. El Willson també és adoptat i ara té deu anys i està castrat, mai ens ha portat cap problema però des que el Simba ha arribat no deixa de fer pipi i caca fora de la safata. No sabem què fer, creiem que adoptant un company l’ajudariem però no sabem si ha estat tan bona idea. Per que creus que ho pot fer?”

Abans de tot hauríem d’estar segurs de que el “culpable” sigui el Willson, per això es poden fer varies probes, una és que mengin una petita quantitat d’encenalls de llapis de color, els famosos “plastidecor”, el Simba un color i el Willson un altre; amb aquest sistema el “culpable” quedarà retratat pel color de les femtes. L’altre sistema és administrar a un d’ells fluoresceína barrejada amb l’aigua de beure; al cap d’unes hores i si trobem una taca d’orina, podem identificar al culpable amb una llum ultravioleta (recordeu afegir a la orina una mica de bicarbonat sòdic per evitar els falsos negatius).

La safata és molt important, sempre aconsello que el nombre de safates sigui igual al nombre de gats més 1, és a dir, en el vostre cas, el nombre ideal de safates és tres, escampades en diverses zones estratègiques de la vivenda i lluny de les zones de menjar i beure i de descans. En quant al tipus de sorra, aconsello la clàssica (sepiolita) que venen al super, sense perfums, la més barata, i a més s’ha de retirar les femtes diàriament i canviar completament la sorra (netejant la safata) un cop a la setmana.

Teniu en compte que el Simba és un mascle jove sencer (sense castrat) i no seria res estrany que marqués (amb orina i femtes) el seu nou territori. Per una altra banda, el Willson és un gat de 10 anys, no és que sigui molt ancià però tampoc és cap jovenet, no estaria de més que passes per una revisió veterinària per valorar si pogués tenir algun problema per eliminar a la safata, com cistitis, artrosis, pielonefritis (infecció al ronyó), etc., el Simba també hauria de passar per una revisió, tot i ser un gat jove també podria tenir algun problema fisiològic que li dificultés eliminar a la safata.

També és important saber com s’ha fet el procés d’introducció del Simba, si s’ha fet a seguit les pautes apropiades d’habituació a les olors, a veure’s i al contacte físic amb els temps necessaris o s’ha fet de cop i volta. I també, conseqüentment, quina és la relació entre el Simba i el Wilson, són dos gats d’edats molt diferents i és possible que el Willson es senti assetjat.

En resum, un cop hem identificat correctament al “culpable” i hem descartat que no tinguin cap problema de salut que justifiqui l’eliminació inadequada, hem d’esbrinar i tractar la causa que provoca el problema. Les possibles causes conductuals podrien ser marcatge territorial per part del Simba, les condicions de la safata (brutícia o difícil accés) o un assetjament que no permeti l’accés a la safata per part d’un d’ells. Un cop tractem correctament la causa, el problema desapareix i podreu viure els quatre com havíeu pensat quan vau adoptar al Simba.

Altres lectures que est poden interessar: