La nostra és una societat que tendeix a estereotipar, quan tenim un gos creiem que necessitem una pilota per jugar amb ell i, de pas, que faci exercici. La realitat ens mostra però, gossos que estan tristament “enganxats” a la pilota amb molt poques habilitats socials i que, sovint, creen conflictes amb altres gossos.
Podem tirar-li la pilota al nostre gos? La resposta es que podem fer el que vulguem sempre i quan no representi un problema. Quan el nostre gos ens demana la pilota de manera insistent amb lladrucs i gemecs, quan sortir a passejar només implica perseguir una pilota, quan no vol relacionar-se amb altres gossos esperant la pilota, quan la pilota pot ser un motiu de conflicte, llavors tenim un problema.
La hiperactivitat noradrenèrgica, l’increment del nivell d’activació del sistema autònom i del nivell d’alerta, i la reducció de la sensibilitat del sistema de recompensa fruit de la dependència del gos cap al fet de veure volar la pilota i caçar-la fan que estiguem parlant realment d’una addicció tan important com una ludopatia en humans, i amb una probabilitat més elevada d’adquirir altres addiccions o de desenvolupar conductes compulsives.
Aquests gossos no poden relacionar-se amb altres gossos normalment per la seva manca d’habilitats social, pel seu elevat nivell d’estrès i perquè només veuen la pilota i res més que la pilota, tampoc no oloren ni es relacionen amb el món que els envolta de manera acceptable. Els propietaris de gossos que intenten mantenir allunyats als seus gossos addictes de les pilotes poden tenir greus problemes quan en una comunitat canina apareix algú jugant a la pilota amb el seu gos, ja que el risc de conflicte i baralla és molt elevat.
Efectivament el tractament passa per eliminar totes les pilotes, i per suposat evitar totes aquelles comunitats, grups canins i pipicans on hi hagi una pilota, de tal manera que deixem que els gossos puguin jugar de manera natural entre ells, sense cap interacció amb els humans, al seu ritme i amb els seus descansos de tot naturals, fent l’exercici que poden i els hi ve de gust fer, i si creiem que es poc podem anar a passeig amb ells.
Si el gos ens demanar jugar podem oferir-li un altre tipus de joc que li aporti un enriquiment cognitiu com l’ensinistrament d’habilitats, la cerca olfactiva o la resolució de puzles per gossos, i també convidar-lo a descobrir el mon, veure’l, olorar-lo, trepitjar-lo i respirar-lo sense el filtre d’una pilota.
Finalment, si creiem que el nostre gos no té cap problema amb la pilota i hi volem jugar amb ell en un lloc públic, si us plau, absteniu-vos si hi ha altres gossos, per diverses raons, no sabeu si els altres gossos tenen alguna dependència amb la pilota i sempre és millor que els gossos es relacionin entre ells al seu ritme, que es presentin adequadament a aquells desconeguts, que es retrobin amb els amics que cada dia es veuen, que saludin al cadell que acaben de conèixer, que es despentinin corrent l’un darrera de l’altre, etc…. tot al seu temps i amb el seu ritme.
Altres articles que et poden interessar:
- El gos que sempre fa el mateix https://montselloret.com/gos-que-sempre-mateix
- La Mel i la seva excitació https://montselloret.com/mel-seva-excitacio
- La Lira, la lladre de coixins https://montselloret.com/lira-lladre-coixins
- Gelosia en gossos? https://montselloret.com/gelosia-en-gossos