El Pare Noel m’ha portat un gos

S’apropen dies de reunions familiars, celebracions i regals, s’apropa com cada any les festes de Nadal. I durant aquesta època s’incrementa la compra o adopció d’un gos com a regal per al nen de la família.

Que un nen tingui la oportunitat de créixer amb un gos, realment, és una experiència que el marcarà la resta de la seva vida; pot aprendre amb el gos conceptes tan extraordinaris com empatia, col·laboració i respecte, i molts cops el nen, gracies al seu gos, millora les habilitats socials. Certament són innegables els beneficis de viure amb un gos, tant cap al nen com cap a la resta de la família.

Tot i així, massa vegades i malauradament, la convivència no és tan bona com es pretenia en un inici. Molts cops trobem problemes de base, inclús d’abans d’adquirir el gos, que acaben en desgracia freqüentment per al gos, que torna a ser abandonat.

Abans d’adquirir un gos, el conjunt de la família hauria d’analitzar uns quants punts:

Tots voleu un gos a casa?

Un gos porta responsabilitats, se’l ha de treure a passejar, faci el temps que faci i encara que visqueu en una casa amb jardí; sol perdre pèl, alguns més que d’altres, i probablement necessitarà ser raspallat. Qui s’encarregarà de treure’l a passejar, de posar-li el menjar, procurar que no es quedi sense aigua, raspallar-lo amb la freqüència que necessiti el gos, etc? Teniu temps per poder dedicar-li al vostre nou membre de la família? Penseu que els compromisos que adquiriu tindran una data de caducitat superior als deu anys, fins que el nostre ja ancià gos ens deixi.

Quant costa mantenir una mascota?

Heu pensat en el cost econòmic? El pinso, les vacunes i antiparasitaris, la esterilització, medicació, arnesos, corretges, el llit, joguets… Despeses en educació, perruqueria, cangurs o residències; sí, totes aquelles despeses en les que no penses quan veus al teu gos per primer cop però que, estant el gos sà, sol ser una quantiosa suma. Quan el gos es posa malalt, el cost es dispara considerablement: cirurgies, medicacions que no cobreix la seguretat social, freqüents visites a veterinaris especialistes… Tot això també s’ha de tenir en compte.

Comprar o adoptar?

Moltes persones decideixen comprar un gos, per internet, un preciós cadell d’una persona que diu ser criador, però que no mostra ni domicili ni imatges de les camades ni instal·lacions. Aquests cadells solen venir de granges de gossos, en les que les condicions de vida i cria són nefastes, negocis que es lucren gracies al patiment animal i el desconeixement dels clients. Els cadells adquirits en aquestes condicions acostumen a tenir problemes conductuals relacionats amb la por, problemes molt difícils de tractar.

Altres van a la botiga, amb expositors de metacrilat que mostren els cadells, petites gàbies sense espai suficient i amb excessiva estimulació. Els cadells adquirits en aquests comerços solen tenir problemes conductuals relacionats amb la por, un precoç deslletament, una socialització inadequada i manca de discriminació en algunes conductes com la micció i defecació, també problemes difícils de tractar que afecten seriosament el benestar del gos.

Pocs acudeixen a un criador professional, amb llicències en regla i instal·lacions ben preparades; criadors que es preocupen per realitzar una cria amb garanties tant a nivell fisiològic com conductual i que es preocupen per que els seus cadells vagin a bones mans. Es important tenir en compte que la edat apropiada de separació del cadell de la mare es de set o vuit setmanes, per tal que pugui tenir un deslletament, aprenentatge i socialització correctes.

Molt pocs acudeixen a una protectora. Les protectores d’aquest país estan abarrotades de gossos que un cop també van ser un regal de Nadal o aniversari, o fruït d’una gestació no desitjada, o inclús buscada, de la gossa d’algú. Són gossos que mereixen una segona oportunitat i que, amb consells d’un professionals per procurar una bona convivència, segur que són capaços de formar part de la família d’un mode feliç i agradable, a més d’ensenyar al vostre fill amb un bon exemple.

Cadell o adult?

Freqüentment ens trobem amb famílies que prefereixen un cadell amb la idea de poder educar-lo segons les seves normes des d’un inici. Adquirir un cadell pot ser una experiència preciosa, tot i que es necessita un temps i una paciència que molts cops els propietaris no tenen, especialment si es tracta de la seva primera experiència amb gossos.

Els cadells passen per períodes necessaris que han de ser entesos, respectats i gestionats amb la paciència necessària. Ensenyar-li a fer les seves necessitats al carrer, l’anhel en mossegar coses, una hiperactivitat difícil de suportar o preparar la casa a “prova de cadells” són reptes freqüents que sense la dedicació i els coneixements adequats poden provocar un nou abandonament.

Un adult, en canvi, té una altra manera de veure les coses, és més previngut i entén millor les situacions. Adoptar un gos adult és ideal per aquelles famílies amb poca experiència amb gossos.

Amb aquest article no es pretén deprimir la iniciativa d’adquirir, preferentment per adopció, un gos; l’objectiu és informar i promoure l’adquisició responsable. Un gos no pot ser mai un regal, ni un joguet per als nostres fills, és una vida amb les seves necessitats i emocions, és un membre més de la família que ha de ser acceptat i respectat.