Els collars elèctrics

En masses ocasions em trobo amb propietaris que, abans d’acudir a un etòleg per tal de solucionar la conducta no desitjada dels seus gossos, utilitzen el collar elèctric. Alguns d’ells l’han comprat al mateix centre veterinari, altres han estat aconsellats per ensinistradors desfasats i sense escrúpols i molts altres han escoltat els comentaris d’altres propietaris de gossos.

Tot i que l’ús d’aquests artefactes és il·legal en altres països com Àustria, Dinamarca o Alemanya, la seva adquisició en el nostre país és terriblement fàcil. Hi ha una gran varietat de models i preus, i molts d’ells inclús ofereixen una guia d’ús que orienta a com mantenir el gos al costat, a cridar-lo, a mantenir-lo quiet, a controlar la conducta de caça, etc., sense pensar que les persones que el faran servir no tenen coneixements suficients en tècniques d’ensinistrament ni conducta animal, ni òbviament tampoc tenen en compte com afecta cada descàrrega al benestar del gos i a la relació humà-gos.

Un collar elèctric és un dispositiu que transmet impulsos electrònics de magnitud configurable dins d’un rang, aplicats a través d’uns borns en contacte amb la pell del coll de l’animal. Aquests collars poden ser activats per control remot, anti-lladruc o com a sistema de contenció en l’ús de tanques invisibles. Els collars per control remot alliberen la descàrrega per la pulsació del comandament per part del guia o propietari, els collars anti-lladruc l’alliberen gràcies a l’activació del dispositiu com la resposta a la vibració del lladruc a la gola de l’animal, i els collars per a tanques invisibles, en canvi, l’alliberen en el moment en que l’animal s’acosta a un dels sensors que delimiten un perímetre concret.

Els usos més habituals són:

  • Com a estímul disruptor: per captar l’atenció del gos i interrompre l’activitat del gos.
  • Com a reforçament negatiu: es manté la descàrrega fins que el gos realitza una conducta determinada. Un exemple seria aplicar la descàrrega mentre es crida al gos i no ve, quan arriba a l’alçada del propietari la descàrrega desapareix; la intenció és que el gos, en un futur, volent evitar la descàrrega acudeixi a la crida en el temps més breu possible.
  • Com a càstig positiu: en aquest cas la descàrrega actua com a conseqüència negativa d’una conducta no desitjada. Un exemple podria ser l’utilitzat amb el lladruc, la descàrrega apareix com a conseqüència de que el gos bordi.

L’eficàcia d’aquests dispositius està basada en la seva capacitat aversiva i dolorosa, i per tant han de ser lo suficientment aversius com per fer que l’animal, per fugir de la descàrrega, no s’ho pensi gaire alhora d’obeir. Hem de tenir en compte però que la intensitat de la descàrrega depèn de diferents factors com la resistència de la pell al pas de la corrent elèctrica, que varia en funció de les races, dels individus i de la humitat de la pell, pel que en un gos mullat la intensitat aplicada es pot triplicar amb molta facilitat. També depèn de les característiques psicològiques del gos, no només per les peculiaritats de seu estat emotiu habitual sinó pels moments puntuals en que la sensibilitat del gos varia per un increment d’excitació, així un gos molt excitat pot fer cas omís a la descàrrega portant al propietari a una frustració que el fa incrementar la intensitat.

Aquest tipus d’estimulació aversiva té unes probabilitats molt elevades de crear associacions molt negatives, fent que el gos associï la presència de quelcom concret, com per exemple un altre gos, incrementant l’aversió a allò que està present i donant com a resultat el desenvolupament de conductes agressives. En segons quins casos l’agressivitat mostrada podria esdevenir impulsiva, és a dir, el gos ha aprés a que quan avisa de la possible conducta agressiva rep la conseqüent descàrrega, per tant deixa d’avisar.

Per altra banda, l’aplicació inadequada pot fer que l’animal no pugui controlar el que està passant, podent generar una indefensió apresa que posaria en greu risc el seu benestar i salut, ja que inhibeix totes les seves conductes per la impossibilitat de fugir. A més, en el cas dels dispositius per control remot, hi ha una probabilitat molt elevada d’aplicació a destemps, és a dir, el gos rep la descàrrega quan ja ha deixat de realitzar la conducta, esdevenint una associació a conductes que no eren objecte de la teràpia.

Aquests dispositius, per aconseguir un funcionament efectiu, necessiten que els borns estiguin en contacte directe i ajustat amb el coll de l’animal; aquesta pressió pot provocar irritacions, necrosi i úlceres que representen una molèstia i dolor afegit que poden fer empitjorar l’estat emotiu del gos. Tanmateix, els efectes de l’estrès continuat per l’angoixa i el dolor del dispositiu malmeten considerablement el sistema immune del gos, facilitant el desenvolupament de certes malalties i escurçant l’esperança de vida del gos.

Els ensinistraments d’obediència en els que s’ha utilitzat els collars elèctrics han donat com a resultat el patiment d’alts nivells d’estrès, i no només quan el gos porta el collar, sinó quan està en el lloc on es realitzen les sessions o veu a l’ensinistrador. En un experiment en el que es van comparar els resultats de tres grups de gossos ensinistrats amb tres sistemes diferents: amb collars elèctrics, sense collars elèctrics però amb tècniques aversives i sense collars elèctrics i sistemes aversius de cap mena, es va concloure que aquells gossos ensinistrats sense cap mena de sistema aversiu tenien un menor grau d’estrès i amb una efectivitat d’aprenentatge superior als altres dos grups.

L’ús d’aquests dispositius com a tractament de problemes de conducta relacionats, especialment els relacionats amb ansietat, por o frustració tenen unes conseqüències realment deplorables. No és el primer cop que dic que per tractar una conducta necessitem entendre les seves motivacions, en cas contrari el gos podria deixar de realitzar la conducta molesta però desenvolupant d’altres alternatives, ja que el seu estat emotiu continua alterat. Un dels usos més habituals d’aquest tipus de collar és que el gos deixi de bordar, efectivament el collar no tindrà en compte la raó del lladruc, que perfectament pot ser motivada per ansietat, excitació, por o frustració, a part de representar un sistema comunicatiu completament normal en el gos; la inhibició del lladruc per ansietat podria fer desenvolupar conductes destructives o compulsives.

En efecte, els collars elèctrics no només comprometen el benestar del gos, produint dolor i un alt nivell d’estrès amb conseqüències tant físiques com emocionals, sinó que degeneren la relació i el vincle entre el gos i el propietari. La seguretat, l’amistat, l’empatia i el respecte desapareixen donant pas al dolor, la desconfiança i la por, i una relació basada en aquests tres pilars està condemnada al patiment.

Informar-se correctament i respectar el benestar dels nostres peluts és la base per poder construir una convivència favorable.