Els gats i l’arribada d’un fill

En masses ocasions, quan esperem un bebè, rebem consells o comentaris sobre el que hem de fer amb el nostre gat, hi ha moltes supersticions que poden portar a plantejar-nos donar el gat a algú altre per por que faci mal al nostre fill.

Ja hem dit anteriorment que no hi ha millor regal per un nen que pugui compartir la seva infantesa amb un gat o un gos, o tots dos alhora, és un tresor que recordarà la resta de la seva vida i l’enriquirà molt com a persona. Tot i així hem d’ajudar al nostre gat a poder gestionar el fet de començar a viure amb un bebè.

Els primers passos els hem de fer abans del naixement. Acostumeu-lo als sorolls propis d’un bebè amb àudios que podeu trobar per internet , a la colònia del bebè, deixeu-lo explorar els estris del vostre fill, el bressol, el cotxet, etc. I dues o tres setmanes abans del naixement poseu difusors de feromones per la casa, penseu que els canvis que s’acosten poden ser una font d’estrès pel vostre gat.

Un cop arribi el vostre fill a casa, deixeu-lo olorar l’amanyac i mai deixeu al vostre fill amb el gat sense supervisió. Sense cap intenció d’agredir, els gats poden buscar el caliu per dormir i instal·lar-se sobre la cara del nou nat.

A mida que el nen vagi creixent i guanyant mobilitat podrà perseguir, voler tocar o abraçar al gat. El gat podria interpretar aquestes accions com una amenaça, i és per això que, per un cantó, sempre assegurarem una possibilitat de fugida i un refugi fora de l’abast del nen nostre gat, i per un altre, començarem a educar al nostre fill sobre com manipular-lo correctament (suaus carícies sobre el llom), encara que el nen sigui molt petit per entendre-ho, aquesta és una feina que ja podeu començar a fer. El refugi també us servirà per que pugui fugir d’un ambient de crits, rialles, plors, joguets… un ambient que pot ser molt estressant pel nostre gat.

Castigar, cridar o colpejar a un gat és sempre una mala idea, però encara és pitjor si el nen està present; els nens solen imitar els comportaments de l’adult i podria representar un perill potencial cap el vostre fill, apart de que el gat por associar negativament estar a la mateixa estança que el nen.

Durant les supervisions vigileu sempre la conducta del vostre gat, si mou la cua com si fos un fuet, si es mou amb el cos baix i lent, si té les orelles plegades cap enrere, si bufa o gruny, etc. Llavors reaccioneu ràpid, allunyeu al nen i proveïu el refugi necessari al vostre gat.

Sempre que tingueu qualsevol dubte o sospita sobre la conducta del vostre gat o com poder gestionar la situació correctament, podeu consultar a un etòleg.

Altres lectures que et poden interessar: