Publicado el por Montse Lloret

Els gossos es poden enamorar?

Fins fa relativament poc teníem la convicció de que els animals no tenien sentiments; sí, d’això fa molt poc, tan poc que encara trobo persones que asseguren que els animals funcionen a base d’instints; tots els que convivim amb animals, però, i tots els que treballem amb ells hem pogut comprovar que, efectivament, tenen sentiments igual que nosaltres.

La ciència ja té prou estudiades les emocions negatives en animals, com funcionen, com es mostren i quins efectes tenen cap a la seva salut i benestar. Sense ser científics, tots els treballadors i voluntaris d’una protectora hem estat testimonis de la depressió, de l’angoixa i la por dels gossos i gats que entren, també hem tingut la oportunitat de veure els canvis fisiològics que té un gos quan és adoptat, com li canvia la cara, com de cop i volta el pel li llueix i com camina molt més dret i orgullós que abans.

Les emocions positives, la seva fisiologia i efectes són el nou repte de la ciència, tot i que ja fa temps que alguns científics i professionals s’han endinsat en el seu estudi. Un gran exemple és el biòleg Marc Bekoff, que ha escrit un bon grapat de llibres sobre aquest tema i, molts d’ells, juntament amb la també prestigiosa Jane Goodall. En un d’aquests llibres (La vida emocional de los animales. Ed. Fundación Altarriba) en Marc Bekoff ens il·lustra amb diversos exemples sobre diferents animals, entre ells els gossos, i les seves experiències amb l’amor i l’enamorament.

Però què és l’amor? I què és l’enamorament? Què es necessita per experimentar l’enamorament? Ens referim a “amor” com a l’afecte que sentim cap a una altra persona, animal, cosa o idea i resulta de la combinació de tres components bàsics: la intimitat, que fa referència a l’apropament i unió cap a l’altre, la passió, que fa referència a l’estat d’excitació mental i físic, i el compromís, que es refereix a la camaraderia amb l’altra persona. Amb aquests components tenim diversos tipus d’amor: l’amor romàntic, l’apassionat, el company, etc.

L’enamorament es refereix a l’amor apassionat, és una emoció limitada en el temps, en la primera fase de la relació que sol evolucionar cap a l’amor de companys. L’enamorament és un estat intens que cerca la unió amb l’altre, un batibull de valoracions i sentiments subjectius i patrons de processos fisiològics.

Com he comentat, la ciència encara estudia la fisiologia de les emocions positives en animals, però, bàsicament, l’enamorament necessitaria la participació de diversos òrgans cerebrals com el lòbul occipital i el còrtex, on es registraria la imatge  d’allò del que ens enamorem, òrgans pertanyents al sistema límbic com l’amígdala, el tàlem, l’hipotàlem i l’hipocamp, responsables de la memòria, l’atenció, els instints sexuals, les emocions i la conducta, a més de la hipòfisi i neurohipòfisi, i tots aquests òrgans serien els responsables de la sintetització de diverses hormones i neurotransmissors com la dopamina, responsable de l’eufòria, la dilatació pupil·lar, l’augment de la freqüència cardíaca, de la pressió arterial i respiratòria; l’oxitocina, que promou la conducta afiliativa i el vincle social i és responsable de que no veiem els defectes de l’individu del que ens enamorem ; la feniletilamina, que ens manté estimulats de mode similar a l’anfetamina; i la serotonina, que ens manté en una expectació continua i intensa ansietat. Quan una parella s’enamora també es produeix la sintetització de testosterona, luliberina, que et fa més disponible a tenir relacions sexuals, i vasopressina, que promou el vincle amorós i la monogàmia.

Sense entrar en la conducta sexual dels gossos, parlant únicament de l’enamorament, podríem dir que tenen la capacitat d’enamorar-se? Doncs sí, la tenen, ja que tenen tots els components i ingredients necessaris en aquell laboratori d’emocions que anomenem cervell per experimentar l’enamorament. Per tant, a banda de l’observació de molts propietaris que algun cop han tingut la sensació de que el seu gos s’ha enamorat i a banda de les afirmacions de diversos científics com el Marc Bekoff, és molt possible que la ciència ens confirmi en breu que, efectivament, els gossos es poden enamorar.

Les conseqüències d’estar enamorat són fantàstiques pel nostre benestar i el dels nostres gossos, millora el sistema immune i equilibri energètic, i modula la tolerància a l’estrès, i a més ens fa més guapos i atractius. Aquest estat, però, no està lliure de perill, ja que un enamorament truncat pot tenir conseqüències devastadores, inclús mortals; de fet, en els últims anys han aparegut nombrosos estudis que asseguren que la pèrdua de l’ésser estimat és un dels esdeveniments més estressants i incrementa el risc de patir afeccions cardiovasculars i processos tumorals.

Encara hem d’aprendre molt sobre l’amor però el que sí que sabem és que una vida sense amor no és una vida plena i conèixer els seus mecanismes ens ajuda a entendre el seu impacte en la salut i el benestar.

Altres lectures que et poden interessar:

Funciona gracias a WordPress