Molts dels gats que viuen dintre de casa passen el seu dia a dia en un entorn molt pobre, i això contribueix a desenvolupar certes conducte relacionades amb l’estrès, com agressió amb altres gats, marcatge o excés d’empolainament; també poden mostrar un detriment en certes conductes com menjar, jugar o explorar.
L’enriquiment ambiental és un conjunt d’estímuls afegits que contribueix a fer disminuir l’avorriment i potenciar certes conductes necessàries per l’animal, millorant el benestar físic i psicològic de l’animal o grup d’animals implicats. L’enriquiment ambiental es pot classificar en cinc grans grups.
L’enriquiment social es basa en la relació amb altres gats, altres animals, altres persones o, inclòs, objectes. El sistema social del nostre gat domèstic inclou a tots els altres animals amb els que conviu; aquests, però, podrien ser considerats com una amenaça (gossos i humans), competidors (altres gats) o preses (ocells, peixos o conills); així doncs el més recomanable és que sigui el propi gat el que determini el moment i la durada de la relació amb un animal no presa per tal de millorar la seva percepció de control. Tot i que aquesta estimulació social no té perquè incloure un contacte físic, l’enriquiment social pot promoure conductes afiliatives com el joc, el fregament o l’empolainament social.
L’enriquiment estructural es basa en l’ús d’instal·lacions o mobiliari específic per promoure diversos comportaments necessaris i seguretat. La creació de noves estructures que poden mantenir al gat fora de perill davant d’una situació estressant, a més d’una rutina predictible és un dels punts principals per començar a millorar el seu grau de benestar. Per altra banda hem de tenir en compte que els gats solen preferir llocs de descans confortables, dotats d’una bona capacitat d’observació i allunyats de les zones de pas d’altres animals. Aquest enriquiment estructural hauria de permetre conductes tan necessàries com rascar, explorar, saltar i escalar, a part de proporcionar un bon descans i seguretat; estructures com rascadors, capses de cartró i estanteries on es pugui enfilar són alguns dels exemples que podem utilitzar.
L’enriquiment sensorial desenvolupa totes les capacitats sensorials. Sabem que els estímuls olfactius, com la herba gatera, l’espígol o feromones apaivagants, tenen un gran impacte sobre el benestar de molts animals i pot representar una font d’enriquiment. Per altra banda, caminar sobre diferents substrats (cartró, moqueta, gespa…) pot ajudar a estimular el rascat i el marcatge olfactiu.
L’enriquiment alimentari es fonamenta en el canvi de presentació de l’aliment promovent certes conductes com la de cacera i exploració. Tot i que la dieta del nostre gat ja hauria d’assegurar els nutrients necessaris per mantenir una salut òptima, la seva presentació habitual no promou la exploració o la cacera. Una bona manera d’acomodar els hàbits alimentaris i augmentar la seva activitat diària és oferir els aliments en joguines trencaclosques, com ara pilotes o altres dispositius dissenyats per eliminar el pinso o les llaminadures quan es manipulen físicament pels gats. Una altra opció és incloure joguines buides que es poden omplir de menjar tou i en que és necessari que el gat treballi per eliminar el contingut.
L’enriquiment cognitiu involucra habilitats cognitives proporcionant oportunitats per resoldre problemes. Joguets que estimulen la curiositat, el joc i la cacera són una bona opció, tot i que promoure la capacitat cognitiva mitjançant trencaclosques o l’ensinistrament d’alguna habilitat potencia la seva disposició a pensar i a solucionar problemes, a més ajuda a millorar la comunicació, l’empatia i el treball en equip amb el propietari.
L’èxit d’un bon pla d’enriquiment ambiental depèn del seu bon plantejament inicial tenint en compte diferents factor com l’edat, el sexe, l’estat de salut, el grau de socialització, la valoració de l’existència de conductes no desitjades o emocions que poden estar afectant al gat com por, ansietat o frustració. Per altra banda, aquest pla d’acció ha d’estar perfectament programat, és a dir, sotmetre al nostre infra-estimulat gat a una estimulació excessiva de manera sobtada podria produir efectes contraris als buscats inicialment; el millor és programar-ho prèviament i oferir-los de mode gradual i rotatiu avaluant els resultats.
No podem ni comparar el grau d’enriquiment ambiental que té un gat que viu a casa amb el que viu al carrer, tot i que aquest últim també està més exposat a certs perills com malalties, accidents o atacs d’altres gats o depredadors. Tot i així, si el nostre gat viu en un espai restringit ha de ser un espai de qualitat per tal que es comporti de mode natural tant com sigui possible. El nostre gat no és el nostre fill, no és un gos ni un peluix; és un gat amb unes necessitats que han de ser satisfetes.