En una clínica veterinària és habitual veure diverses escenes que denoten malestar en els propis animals. Tots podem recordar a aquell gos que ha d’entrar a la clínica rascant el terra amb les urpes del darrera, o a l’altre gos que, cada cop que visita al veterinari, la seva exploració és un suplici, o a aquell gat que és increpat per altres gossos a la sala d’espera o a aquell altre que defeca sobre la taula d’exploracions. En efecte, la visita al veterinari no sempre és tan ideal com ens agradaria.
Tan els gats com els gossos, la majoria de vegades que van al veterinari és només perquè es troben malament o per les vacunes rutinàries, per tant l’habituació sol ser molt limitada. Durant la vacuna, el veterinari aprofita per realitzar una exploració per comprovar que tot vagi bé, aquesta exploració exigeix una aproximació i una manipulació que el pelut pot interpretar com una situació amenaçant. En el cas de que l’animal pateixi dolor o malestar, l’exploració i extracció de mostres pot representar un seriós problema tant per l’animal com pel veterinari i auxiliars que l’estiguin atenent, arriscant el temps, la paciència i la salut.
L’estrès patit a la clínica freqüentment abandona la seva principal característica, l’adaptació, i adquireix connotacions negatives, esdevenint distrès. Aquest distrès té conseqüències adverses, físiques i psicològiques, que afecten directament a la salut i benestar de l’animal.
Tot i que cada cop més els professionals de la clínica estan més sensibilitzats amb l’estat emocional dels seus pacients i donen més importància a treballar amb seguretat, encara ens queda molt camí per recórrer. Com en molts altres aspectes, països del nord d’Europa i Estats Units ja fa anys que ens porten davantera, i tenen un llarg recorregut en el camí de la reducció de l’estrès dels nostres animals en la clínica veterinària.
Existeixen diverses iniciatives, com la certificació Low stress handling creada per la desapareguda Sophia Yin, el programa Cat Friendly Clinic del projecte Wellcat for Life creat per l’International Society of Feline Medicine juntament amb Purina, o el programa Cat Friendly Practice creat per l’American Association of Feline Practitioners. Tots aquests programes tenen en comú diversos objectius:
- Reduir la por i el dolor del pacient.
- Reforçar el vincle entre el veterinari, el propietari i l’animal, incrementant la tranquil·litat i confiança del client.
- Millorar l’eficàcia de la tasca veterinària i prevenir problemes tant fisiològics com conductuals, alhora que millora l’estat d’ànim del personal de la clínica i fomenta el treball en equip.
El contingut dels programes tracten diversos aspectes:
- Formació en benestar animal i comunicació canina i felina, així com la detecció de signes corporals que adverteixen por o ansietat. A més, instrueix als professionals en l’ús d’una comunicació corporal que afavoreixi la tranquil·litat del pacient, parlant en veu baixa i evitant les aproximacions frontals i brusques o mirar-lo directament als ulls.
- Positivitzar la visita al veterinari. Això té una especial importància en cadells i gatets en el període de socialització. Ja que és fonamental que en aquest període l’animal reconegui al veterinari com un amic i adquireixi una habituació a diversos estímuls com la taula d’exploracions, diverses manipulacions o olors pròpies d’un centre veterinari. Així es recomana comptar amb l’opció de poder visitar al veterinari, potser en horaris més còmodes per la clínica, per tal d’interactuar relaxadament amb el pelut iniciant-lo a la manipulació i entorns veterinaris utilitzant recompenses.
- La creació de zones d’ús exclusiu per a gats, com la sala d’espera o hospitalització. En segons quins centres resulta impossible dividir la sala d’espera degut a les dimensions, en aquest cas es recomana organitzar les cites per separat. També es recomana la instal·lació d’estanteries i baldes per la col·locació dels transportins en alt.
- Utilitzar tècniques de manipulació que no col·laborin en l’increment de l’ansietat del pacient. Per exemple, l’ús d’una tovallola que ajudi a l’exploració d’una gat o evitar suspendre als gats del plec cutani del clatell.
- Crear un entorn confortable i familiar quan l’animal és hospitalitzat, amb la incorporació d’objectes personals del propietari o de l’animal, com una samarreta o la seva manteta. Poder tapar la gàbia amb una manta a mode de cortina i la creació d’amagatalls amb capses de cartró quan es tracta d’un gat ajuda a disminuir el nivell d’estrès. És important tenir en compte que la sala d’hospitalització és una sala de recuperació i descans, i per tant s’ha de mantenir tranquil·la i en silenci.
- L’ús d’estímuls olfactius apaivagants com feromones (Adaptil® per a gossos o Felliway® per a gats) o espígol a la sala d’espera, consulta i sala d’hospitalització poden ajudar reduir l’estrès.
- Cursos formatius per a propietaris per afavorir l’entrada i estada al centre veterinari i la tornada a casa en cas d’hospitalització, a més d’organitzar cursos per cadells o formacions per aquelles situacions més freqüents o importants, com l’habituació al morrió.
És evident que implementar un sistema com el descrit precisa de la voluntat i la possibilitat de formació per part de tots els treballadors del centre, des del recepcionista fins al veterinari responsable, a més d’una inversió de temps. Tot i així, hem de tenir en compte que afortunadament els temps canvien, fins no fa pas gaire la tasca veterinària es centrava en el tractament de la patologia i maximitzar les mesures de restricció de l’animal que arribava a la consulta; actualment la majoria de veterinaris estan sensibilitzats amb la prevenció de futurs problemes i potenciar els processos de recuperació dels pacients alhora que es respecta la seguretat dels professionals que els manipulen.
Tot indica, seguint les iniciatives portades a terme en diversos països, que la tendència és donar més importància a l’estat emocional del pacient durant l’estada al centre veterinari, donant la merescuda importància a minimitzar les situacions estressants amb l’objectiu de millorar el benestar i la qualitat de vida, a la vegada que millorem la seguretat del personal. De fet cada cop més clíniques a Catalunya ja treballen seguint aquesta línia.
Per a tots nosaltres, que compartim la nostra vida i vivències amb el nostre estimat pelut, el veterinari, a part de ser un professional, és un amic, un conseller, i volem tenir la tranquil·litat de que el nostre gat viu l’experiència del mode més agradable possible, desitgem veure al nostre gos tibar de la corretja per entrar al veterinari i rebre la llaminadura de l’auxiliar. Definitivament, l’empatia cap als nostres peluts és un valor en alça.