“Hola Montse Lloret. El nostre veterinari ens ha comentat que et truquem perquè tenim un problema amb el nostre gat: es persegueix i es mossega la cua; ho fa moltes vegades, i al principi ho trobàvem graciós, després va ser quan vam començar a observar algunes lesions i ens vam començar a preocupar. Què podem fer?”
Hi ha moltes conductes en els gats considerades històricament “gracioses” i de fet podem trobar en les xarxes socials molts vídeos amb diverses conductes que representen una font de diversió. Certament, moltes d’aquestes conductes tenen una base gens divertida i posen en risc el benestar de l’animal.
Que un gat es mossegui la cua no es només una conducta estranya, els seus orígens poden ser molt diversos i poden derivar en un dany seriós i la mutilació, amb el conseqüent dolor i possible engravament conductual.
Quan el nostre gat es mossega la cua de mode compulsiu, inclús amb pèrdua de pèl i ferides, hem d’acudir a un professional etòleg que ens pugui assessorar. En anteriors ocasions ja s’ha comentat que per entendre la conducta hem d’entendre la motivació de la causa.
L’avorriment pot ser un problema suficientment greu com per provocar conductes autodestructives. Una conducta exploratòria i activitat mental insuficients poden ser les causes que portin al gat a buscar noves aventures amb diferents parts del seu cos, sobretot allò que es mou: la cua, executant les conductes de caça necessàries amb allò que té disponible.
L’ansietat, l’estrès i la por són els orígens emotius més freqüents en problemes conductuals. Tot i que la seva funció és adaptativa, quan els gat no pot adaptar-se a la situació o ambient que provoca la emoció, pot donar lloc al desenvolupament de conductes compulsives, fòbies, conductes agressives i trastorns d’ansietat entre altres. D’aquest mode, la raó per la qual el nostre gat es mossega la cua pot ser una conducta de desplaçament per la impossibilitat d’enfrontar-se directament a l’estímul que el pertorba, molt possiblement estímuls ambientals com un canvi de domicili, assetjament per part d’algun altre membre de la família o, inclús, un soroll imperceptible pels humans.
Com ja sabeu, aquestes motivacions emocionals només es poden estudiar un cop s’han descartat les possibles causes fisiològiques, com per exemple els problemes ocasionats per les puces, problemes dèrmics, problemes en els sacs anals o artritis. Només el veterinari pot descartar les causes fisiològiques i tractar-les.
Així doncs, cal fer una entrevista per poder valorar la situació ambiental i el grau d’estimulació per poder dissenyar un programa específic de modificació de conducta pel vostre gat amb pautes adequades que ajudin a millorar la convivència de tota la família.