“Hola Montse Lloret. Fa tres anys que vam recollir al Cendre, voltava pel carrer i era molt manyac, tot d’una ja formava part de la família sense haver-nos donat compte. El cas és que el Cendre, que té el seu abeurador i la seva menjadora, no vol beure la seva aigua. Sempre s’espera a que ens apropem a l’aigüera per demanar-nos que li obrim l’aixeta per beure l’aigua corrent. No sabem si és un problema o si és normal. Què podem fer?”
Tot i que és un cas que, d’entrada, pot arribar a sorprendre i fer gràcia, en realitat té molta lògica des del punt de vista del gat. El gat té una relació complexa amb l’aigua, tots els que vivim amb gats ho sabem. També sabem que són especials, maniàtics i força intel·ligents, tant com mal bevedors, provenen del Felix Libica, una antiga espècie felina que habitava al desert, això fa que l’aigua que es prenen provingui de les pròpies preses, més que de rierols.
Els gats prefereixen beure aigua corrent, aigua en moviment, més que aigua estancada. Certament, però, el fet de com s’ha criat un gat, quina aigua ha begut durant la seva etapa més primerenca, fa que d’adult prefereixi una sèrie de condicions específiques. No podem saber què va viure el Cendre abans d’entrar a casa vostra, però molt probablement va aprendre a beure aigua en un entorn on hi havia aigua en moviment, com un rierol o una font, o també podria ser que hagués aprés a desconfiar de l’aigua estancada, possiblement per molèsties intestinals posteriors.
Per altra banda, si quan s’acosta a l’aigüera i ens miula, obté com a resultat que li obrim l’aixeta per beure, òbviament obté la recompensa que vol i la reforça, i per tant, ho tornarà a fer. Com hem dit, els gats són molt intel·ligents, molt més de que ens pensem
Què podem fer? Doncs tenim varies opcions. Una és continuar com està si no us molesta, de fet és la millor solució sempre i quan tingueu en compte no deixar-lo sense poder beure. Un gat necessita beure entre 44 i 66ml per kilogram de pes de gat al dia, és a dir, un gat de 4 kg necessita entre 176 i 264 ml al dia; i això és especialment important si el gat passa llargues estones al dia sol a casa.
Una altra solució és instal·lar un abeurador d’aigua corrent, en el mercat hi ha molts tipus i de preus molt diferents. D’aquesta manera el gat sempre tindria la possibilitat de beure aigua corrent sempre que volgués. Quin podria ser el problema? Doncs que el gat el rebutgés i ens posés l’abeurador per barret, una conducta molt “de gat”. En aquest cas us suggereixo fer el procés de canvi d’un mode completament controlat i gradual, sense imposicions ni pressions.
El que no podem fer és deixar al Cendre sense beure per tal que “sí o sí” s’acostumi a l’abeurador. Estem parlant d’una conducta molt necessària i bàsica, quedar-se sense la possibilitat de beure li podria portar problemes fisiològics greus, problemes conductuals relacionats amb l’estrès i, inclús, la mort.
El menjar també és una font important d’aigua. Els gats que mengen pinso sec estan obligats a beure aigua, tant sigui de l’aigüera com de l’abeurador perque no poden extreure res d’aigua del pinso que mengen. Per aquells gats més primmirats alhora de beure aigua, seria convenient que mengessin menjar tou.
És important que sempre tinguem en compte les necessitats bàsiques i el benestar com a factors que han de quedar coberts quan tractem temes conductuals. A més, entendre l’origen de l’espècie i a l’individu en concret ens ajuda a entendre conceptes bàsics i lògics.