Gelosia en gossos?

Fins fa poc sempre s’havia dit que els gossos no poden sentir gelosia, però realment no en poden sentir?

Entenem la gelosia com una emoció secundaria, o social, que funciona com a resposta a l’amenaça d’una relació per un altre individu, un rival; i és útil per protegir lligams existents socials o sexuals. Aquesta emoció s’havia assumit com única en els humans, tot i que és fàcilment esperable que una emoció que protegeix els vincles socials existeixi en altres especies socials, particularment una tan cognitivament sofisticada com el gos.

De fet, en els últims anys han aparegut una gran quantitat d’experiments focalitzats a demostrar que, efectivament, els gossos poden sentir gelosia. Aquests experiments han mostrat que els gossos poden sentir i mostrar gelosia de la mateixa manera que ho fa un nen quan veu amenaçada la seva relació amb la seva mare per un tercer1, que les mostres conductuals relacionades amb la gelosia són semblants a les humanes (agressivitat, cerca d’atenció, interès en el rival) a més d’aquelles que podrien ser indicatives d’ansietat, com aixecar la pota o badallar2; i a més, en un experiment que ha tingut un gran ressò entre els científics, han vist que els gossos, no només disposen de totes les estructures cerebrals per sentir aquesta emoció, sinó que per tomografia per emissions de positrons s’ha pogut comprovar que l’amígdala s’activa del mateix mode que en els humans quan es produeixen certs estats afectius3.

Tot i que ja està plenament acceptat en l’àmbit científic que els animals poden sentir emocions bàsiques com la por, la tristor o l’alegria, i que sembla que els avenços dels últims anys en aquest camp demostra que els gossos poden sentir una emoció secundaria com la gelosia, encara tenim una quantitat força elevada de científics molt prestigiosos que descarten aquesta possibilitat i asseguren que qualsevol atribució de gelosia en els nostres gossos és un antropomorfisme.

Així doncs, encara estem esperant l’última confirmació per part de la ciència. L’etologia i, més concretament, l’estudi de les emocions en els animals, és un camp d’investigació força nou, cada poc temps tenim nous descobriments, investigacions, observacions que ens fan avançar, ens ajuden a entendre millor als nostres peluts.

  1. Abdai, J., Baño Terencio, C., Pérez Fraga, P., Miklósi, Á. (2018) Investigating jealous behaviour in dogs. Scientific Reports 8:8911.
  2. Harris, C. R., Prouvost, C., (2014) Jealousy in Dogs. Plos One 9 (7).
  3. Cook, P., Prichard, A., Spivak, M., Berns, G.S. (2018) Jealousy in dogs? Evidence from brain imaging. Animal Sentience 22(1).

Altres lectures que et poden interessar: