“Hola Montse Lloret, fa tres mesos que hem adoptat un dàlmata que ara té un any i està castrat. El cas es que ja hem tingut un parell d’incidents en que agredeix a altres gossos durant el passeig. És un fet que ens preocupa molt i creiem que necessitem ajuda.”
Aquest és el missatge que vaig rebre de la família d’en Gerald, i haig de dir que aquest és un d’aquells casos que més satisfacció em produeix.
La historia que sabem d’en Gerald és que estava en una casa ocupada amb altres animals de la que s’escapava freqüentment a les cases del voltant per buscar menjar, les condicions en que estava en Gerald eren deplorables, molt prim i amb problemes a la pell; i això va fer que una d’aquestes persones l’acollís per cercar-li una adopció responsable.
Durant l’entrevista es van veure diverses qüestions. Al carrer en Gerald presentava una conducta agressiva cap a alguns gossos sense poder precisar cap criteri rellevant en quant al sexe, raça, color o dimensions, era una agressió sense lesions greus que els propietaris definien com impulsiva, tot i que després vam veure que realment en Gerald sí que feia senyals; a més es mostrava també molt agressiu amb persones desconegudes que el volien tocar, presentava una reactivitat força elevada a persones que anaven en bicicleta o patinet, tibava molt de la corretja i perseguia als gats. Per un altre cantó, tot i que a casa en general es portava molt bé, increpava a les visites que arribaven, tant al repartidor com a amics de la família, als que havia propinat més d’una mossegada sense provocar danys greus.
Vam començar a treballar la qualitat del passeig, fent ús d’un armés anti-tir i una corretja prou llarga com per tenir suficient mobilitat. Aquesta tasca també fa referència a l’estona de passeig, a fer un bon ús de la corretja, i a poder observar i mantenir una distancia de seguretat favorable amb tots aquells estímuls als que era reactiu, com persones o bicicletes. Poc temps després ja vam començar a veure que passejar amb en Gerald era cada cop més agradable i es mostrava menys nerviós i la seva reactivitat havia començat a ser més controlable.
El problema del Gerald amb els altres gossos radicava en un elevat nivell d’estrès afegit a la impetuositat pròpia de la seva edat, això provocava conflictes comunicatius i agressivitat. La tasca es va centrar en la pròpia relació del Gerald amb els altres gossos en un entorn controlat, on pogués desenvolupar les seves eines comunicatives i les seves relacions socials. En aquest punt vam incloure una formació cap als propietaris per ajudar-los a detectar i interpretar correctament la comunicació d’en Gerald i, a més, a poder reaccionar d’un mode calmat davant de diverses situacions.
Paral·lelament, a casa, vam començar a treballar les reaccions agressives a les visites. Per un cantó, es va crear una conducta pels moments en que venia el repartidor: quedar-se assegut i quiet en un lloc concret mentre els propietaris l’atenien, amb un resultat molt satisfactori; per una altra banda també es va treballar l’actitud d’en Gerald amb les persones que entraven a casa, positivitzant l’entrada, les aproximacions calmades i facilitant al Gerald una zona de seguretat per si creia convenient refugiar-se.
Al poc temps els canvis van ser innegables, la comunicació i confiança entre els propietaris i el Gerald era més estreta, podien passejar tranquil·lament i el podien deixar jugar amb altres gossos sense patir, i les visites cada cop venien més tranquil·les a casa d’en Gerald sense por de patir mossegades.
Alguns direu… i per què no es va treballar el morrió? Sí, es clar que es va treballar, però no per condemnar al Gerald a portar-lo per sempre per uns problemes que podíem resoldre d’un millor mode, sinó perquè als propietaris volien compartir amb en Gerald les seves excursions en tren. Com sabeu, els gossos poden viatjar en tren sempre i quan vagin amb morrió. Per tant, vam treballar un procés d’habituació al morrió que va donar un resultat molt favorable, hauríeu de veure al Gerald al tren!
Actualment en Gerald és el que ja era des d’un bon inici: “un bon noi”; però ara pot relacionar-se amb el seu entorn sense estressar-se, sense cap necessitat de mostrar cap agressivitat. La implicació dels seus propietaris va ser un pilar clau pel bon desenvolupament; persones amb una gran sensibilitat i responsabilitat que van apostar per un gos, pel Gerald, per la seva família.
Altres lectures que et poden interessar:
La meva gossa gruny a la que ja tenia