La nostra és una societat que tendeix, cada cop més, al sobrepès i a l’obesitat; malgrat tots els esforços que metges, nutricionistes i veterinaris han realitzat en els últims anys encara sembla una assignatura pendent. En quant als nostres gossos la situació és encara pitjor, hi ha molts propietaris que no donen la importància adequada a mantenir al seu pelut en el seu pes ideal, es deixen portar per la seva “cara de pena”, o en el pitjor dels casos, creuen que un gos gras és un gos sà.
Definim l’obesitat com l’excés d’acumulació de greix en les zones d’emmagatzematge adipós del cos com a resultat d’un desequilibri entre l’energia ingerida i la despesa. L’obesitat facilita l’aparició de diverses malalties i complicacions com osteoartritis, trastorns respiratoris, diabetis, risc anestèsic o risc cardiovascular, malmetent la qualitat de vida. Així també, un recent estudi (German et al. Overweight dogs are more likely to display undesidrable behaviours: results of a large online survey of dog owners in the UK. Journal of Nutritional Science (2017), vol. 6, e14) suggereix associacions entre l’obesitat i diverses conductes indesitjades con protecció o robatori de menjar, conductes agressives a persones desconegudes o altres gossos, mostrar por durant el passeig i desobeir l’ordre de crida.
L’obesitat pot venir originada per factors mediambientals, alteracions conductuals o factors orgànics. Els factors mediambientals són aquells que influeixen en la conducta alimentaria i l’activitat física per motius originats pel mateix propietari o entorn; és a dir, no només la qualitat o quantitat del menjar, sinó també a diversos hàbits que provoquin una major ingesta i una menor activitat, com podem ser totes aquelles llaminadures o menjar que “cau de la taula”, el sedentarisme o la manca de temps per gaudir amb el gos adequadament. Altrament, s’ha pogut observar que les persones amb sobrepès que conviuen amb gossos, aquests també tenen sobrepès, i és que molt probablement la convivència també els porta a compartir el sedentarisme i una dieta poc adequada.
Les alteracions conductuals que predisposen a desenvolupar una obesitat són aquelles que tenen com a efecte una inhibició de l’activitat i exercici, com la por o la depressió; aquelles que poden contribuir a un increment de la ingesta, com l’ansietat, i aquelles altres que fan que el propietari es vegi obligat a restringir aquesta activitat, con l’agressivitat a gossos i persones. És molt important que el propietari reconegui aquestes alteracions com a un problema real i que segueixi una teràpia etològica adequada, ja que aquesta manca o inhibició d’activitat, exercici físic i estimulació mental té unes conseqüències nefastes, tant físiques com conductuals.
Els factors orgànics fan referència a malalties, lesions, efectes de diversos fàrmacs o alteracions hormonals, com podria ser l’esterilització, que col·laboren en un afavoriment de l’obesitat. De manera que és molt necessari que mantinguem al nostre amic controlat pel nostre veterinari i que seguim les seves instruccions. Per posar un exemple, un problema articular pot esdevenir en una reducció de l’activitat, un conseqüent sobrepès, i, a la fi, un empitjorament del problema articular.
Així doncs, com prevenim l’obesitat? Procurar una estabilitat emocional que eviti l’aparició de pors i ansietats, combatre el sedentarisme i crear unes rutines estables per poder proporcionar al gos passejos que qualitat i adaptats a les seves necessitats i limitacions, alhora que controlem la qualitat i quantitat de menjar seguint les indicacions del nostre veterinari, a més d’evitar que aprengui que “de la taula cau menjar” i a cedir a la seva cara de “no haver menjat en una setmana” mentre mengem, són els fonaments per mantenir al nostre gos lluny del sobrepès.
També és recomanable, no només per evitar l’obesitat, sinó per contribuir en el seu bon desenvolupament psicològic, l’aprenentatge d’habilitats o ordres enteses com un joc. Durant l’aprenentatge es pot utilitzar el menjar com a recompensa, una solució per no sobrealimentar al nostre gos durant aquest període és separar de bon matí la quantitat de menjar del nostre gos i agafar les recompenses directament d’allà, donant-li la quantitat restant en els àpats habituals; així també podem utilitzar altres tipus de recompenses, com el joc.
L’obesitat és un enemic pel benestar del teu pelut, mantenir-lo sà física i psicològicament ha de ser una prioritat.