“Hola Montse Lloret, fa tres anys que vàrem adoptar un gos en una protectora. El Fosquet tenia un any quan va arribar a casa i era un gosset molt simpàtic i entremaliat, i tot i que ho continua sent, al cap de poc temps d’arribar vaig veure com es menjava la seva pròpia caca. Haig de reconèixer que em va fer tant de fàstic que li vaig clavar una bona bronca. La veritat, però, es que no ha servit de res, tres anys després ho continua fent.
Mai m’ha portat cap problema de salut, l’he portat al veterinari a fer les revisions, vacunes i desparasitacions rutinàries, i de salut està perfecte. Tot i que ja he aprés a viure amb això, el fàstic de veure-ho és el mateix que el primer dia. Creus que això té solució?”
Parlem de coprofàgia quan fem referencia a la ingesta de femtes, tant pròpies com d’altres; i aquest és un dels hàbits més desagradables pel propietari.
Tot i que la única forma de coprofàgia que es considera normal és la que realitza la mare quan ingereix les femtes dels seus cadells, existeixen moltes raons per les que un gos pot arribar a menjar femtes, tant nutricionals com mèdiques o conductuals. Si el teu veterinari ja ha procedit a descartar totes les causes fisiològiques que poden provocar una coprofàgia, hauríem de pensar que l’origen és conductual.
Tot i que ja has comentat diversos aspectes del gos que ens donaria una pista d’on ha d’estar l’origen, com per exemple: les conseqüències de l’estrès patit a la protectora. És precís que realitzem una entrevista on valorarem diversos aspectes del teu gos, com la seva dieta, la seva rutina, la teva relació i el joc que mantens amb el Fosquet i les tècniques que has fet servir amb anterioritat per tal d’aturar la conducta.
És important que tinguem en compte que el càstig, en moltes ocasions produeix un efecte contrari al que es volia. En aquest cas la bronca podria haver reforçat un comportament de demanda d’atenció, o el Fosquet podria haver entès que la bronca es produïa amb la presència de la femta i, per tal d’evitar la bronca, menjar-se la femta i fer-la desaparèixer hauria estat una bona idea; en ambdues situacions, hauríem aconseguit reforçar enormement una conducta que volíem fer desaparèixer. Per una altre cantó, si la conducta té un origen en l’estrès patit a la protectora, i potser durant el període d’adaptació a casa teva, el fet d’esbroncar-lo només ajuda a incrementar l’estrès i, conseqüentment, la coprofàgia.
Un cop hem recollit tota la informació, podem procedir a corregir tots els factors ambientals, com l’estrès, la conducta exploratòria o l’enriquiment ambiental i a ensenyar-li que menjar-se les seves pròpies femtes no és una bona idea, oferint-li altres alternatives.
Com ha s’ha comentat en altres ocasions, per poder tractar una conducta necessitem entendre quina és la raó que la provoca i procedir a corregir-la respectant sempre la integritat i el benestar del nostre pelut. Només així mantindrem la qualitat del vincle i la convivència.