Tinc un gos i vull adoptar un gat

Hola Montse Lloret, des de fa tres anys que compartim la nostra vida amb el nostre gos i ara ja portem una temporada plantejant-nos adoptar un gat. El fet d’adoptar un gat ens fa molta il·lusió, però alhora també ens fa por ja que no saben si es podrien fer mal mútuament i no volem disgustos. Ens podries explicar que podem fer per evitar problemes?

Es fantàstic que hàgiu decidit ampliar la família adoptant un gat, de fet hi ha moltes famílies “multi-espècie” i una d’elles és la meva. Tot i que no teniu perquè tenir cap problema, sí que hi ha uns quants punts a tenir en compte per tal de procurar una bona adaptació tant pel gos com pel gat, evitant accidents i situacions que podrien ser problemàtiques.

Abans de l’adopció és important observar al vostre gos quan es troba amb gats. Ha viscut anteriorment amb algun gat? té tendència a caçar-los?. És cert que els gossos no cacen a membres del grup, i és per això que molts cops hem trobat gossos que cacen gats però poden viure amb el gat de casa tranquil·lament; però hem de tenir en compte que el nostre gat tindrà la etiqueta de “nou” durant un temps, i és precisament en aquest temps en que el gos el pot caçar.

En quant al gat, hauríeu de saber si ha estat socialitzat amb gossos. Si el gat no ha tingut cap experiència amb cap gos, sotmetre’l a un canvi de llar on, a més, hi ha un gos, pot ser un obstacle difícil de salvar.

La presentació hauria de ser una procés positiu, tranquil i, sobretot, supervisat. Inicialment poseu al gat en una secció de la casa, amb un llit, aigua, menjar i el sorral, on pugui explorar i tenir contacte amb vosaltres; no l’assetgeu ni l’agafeu, la vostra presència és més que suficient.

Recordeu que els gats no porten gaire bé els canvis i s’estressen amb molta facilitat, per això procurarem que tingui accés als màxims refugis possibles, inclús a diferents alçades. A més també podem afegir a l’ambient feromones sintètiques (Felliway) o flors d’espígol, aquesta estimulació olfactiva pot ajudar a calmar al vostre nou gat, però sobretot l’ambient ha de ser ja tranquil per sí mateix.

Depenent de com estigui el gat, al cap d’uns dies, podeu intercanviar les olors dels vostres animals, és a dir, acaricieu al gos i just després acaricieu al gat deixant que us olori, i a la inversa, o també podeu eixugar amb una tovallola al vostre gos i deixar-la a l’estança on està el gat. I després podeu començar a que tinguin contacte visual, per exemple, a través d’una porta de vidre que els separi, com hem dit abans, la vostra actitud ha de ser tranquil·la, sense eufòries ni conductes estridents. Mai animeu al gos a buscar ni caçar el gat, en tot cas si és ell el que us informa de que efectivament hi ha un gat, doneu la importància que es mereix, més aviat poca.

El següent pas és que puguin accedir a veure’s, olorar-se i sentir-se, per exemple, a través d’una reixa. Aquest moment es pot vincular a donar de menjar.

L’últim pas ja és el contacte directe. Aquest contacte ha de ser natural i voluntari per part dels dos, gat i gos; no forceu al gos a olorar el gat ni a la inversa i procureu sempre que tinguin opció a fugir al refugi, sobretot el gat.

Òbviament, el poder accedir d’un pas a un superior vindrà marcat per la conducta i benestar dels vostres animals, només si no veiem conductes que ens puguin alertar podem avançar; amb els animals no vulguem córrer més del compte, ells tenen el seu propi ritme.

No deixeu sense supervisió als vostres animals fins que no esteu convençuts de que no passarà res. En un àmbit normal, els animals tendeixen a conviure tranquil·lament respectant els seus espais. Hem vist, en diverses xarxes socials, gossos i gats que dormen junts i s’empolainen, jo mateixa podria explicar alguna història personal d’un gat i un gos que buscaven la companyia constant de l’un amb l’altre; la realitat més freqüent sol ser que conviuen, potser no són “íntims amics”, com a mínim als nostres ulls, però es respecten i viuen en pau.

Si el conflicte continua després d’haver fet tot el procés de presentació, torneu a separar-los. No caieu en la temptació de pensar que la situació es solucionarà amb el temps, necessiteu ajuda d’un etòleg que us ajudi a veure les raons d’aquest conflicte i poder establir les pautes necessàries per poder arribar a una sana convivència.