“Hola Montse Lloret; Tenim 2 gates a casa, una té 3 anys i mig i l’altra, 3 mesos, la hem adoptat fa aproximadament un mes. El cas és que a la gran li està costant molt l’adaptació i s’aïlla bastant, passant-se el dia damunt el seu racó i baixant només per fer pipis. Hem posat el Feliway friends i sembla que es mou una mica més.
La petita li salta damunt en forma de joc, en cap moment s’eriça ni sembla que ho faci en mode d’atac. La gran respon “roncant”, no es bufa ja (als primers dies sí que ho feia) sinó que posa el seu cos cap a terra i ronca. Si la petita està molt a prop, tira les orelles enrere. Tot plegat sembla que millora, però molt poc a poc. No sé si et sembla una situació normal o creus que necessitaríem algun tipus d’intervenció. Ens agradaria saber la teva opinió.”
Els gats poden viure com a gats únics de la casa sense cap problema mentre tinguin suficient estimulació amb la família humana, és a dir temps de contacte, joc i esplai. De vegades però, la vida ens porta a incorporar un segon gat a casa (o un tercer o un quart).
Els gats no tenen perquè portar-se bé l’un amb l’altre des del primer dia, de fet la situació descrita és molt habitual, és a dir, la petita estimula a la gran molt més del que pot suportar, poden haver manotades, persecucions i bufades, generalment sense treure les urpes, i després busca un lloc on refugiar-se de la petita.
La nostra actitud ha de ser preventiva, supervisant els contactes, utilitzant feromones i intercanviant olors, afavorint el reconeixement mutu i les aproximacions calmades. Realitzarem un pla d’introducció que consisteix en el següent:
En un primer pas prepararem roba, mantetes i tovalloles, identificades amb el nom de cada una de les gates, amb la que recollireu les olors de la galta i el cos amb un agradable massatge mentre mantenim les gates separades. Seguidament podem deixar la roba impregnada a l’altra gata per poder ser olorada i explorada.
Posteriorment podem dividir una sala amb una pantalla (tipo mosquitera) i deixar una gata a cada cantó, de tal mode que es vegin i s’olorin però sense que puguin accedir, durant aquest període es fan acostaments controlats deixant el menjar d’ambdues cada cop més a prop de la pantalla. Finalment, traiem la pantalla gradualment sempre i quan no hi hagin conductes agressives, procurant que tinguin possibilitat d’escapar en qualsevol moment que ho necessitin.
Hem de tenir en compte que sempre haurem d’anar a ritme de gat, són ells els que el marquen i l’hem de respectar amb calma i paciència. Voler córrer i forçar la situació nomes porta problemes.
Una altra ajuda que podem utilitzar és l’essència natural d’espígol i música relaxant, tot i que el més important és la calma ambiental, nosaltres hem d’estar tranquils.
Per un altre cantó també hem de tenir en compte en ampliar el nombre de menjadores, abeuradors i sorrals, l’accés insuficient a menjar, beure i evacuar podria conduir a conflictes; recordem que el nombre ideal de sorrals és igual al nombre de gats més un.
En principi, si els passos es fan correctament la relació entre les gates cada cop serà més bona i afable, tot i així si veieu que no arriben a bon port haurem de realitzar una intervenció per valorar la situació i establir les pautes necessàries.
Altres lectures que et poden interessar:
- La música amansa a les feres https://montselloret.com/musica-amansa-feres
- Enriquiment ambiental per a gats https://montselloret.com/enriquiment-ambiental-gats
- El Congo i les seves urpes https://montselloret.com/congo-seves-urpes
- Tinc un gos i vull adoptar un gat https://montselloret.com/gos-vull-adoptar-gat
- El gat que mossega la seva cua https://montselloret.com/gat-que-mossega-seva-cua