“Hola Montse Lloret; El nostre gos és un mestre escapista. Tot va començar quan em vaig discutir amb la meva parella perquè cada cop que arribava a casa em trobava la persiana i la finestra obertes i el gos al carrer, com que tots dos asseguràvem haver deixat la finestra i la persiana tancades vam decidir gravar-lo. La gravació la desvelar un secret molt ben guardat, i és que es veu clarament com el meu gos obre la maneta de la finestra, obre els fulls, aixeca la persiana estirant la Corretja i surt tranquil·lament.
El cas és que no sabem què fer, nosaltres no li hem ensenyat i és un problema deixar-lo a casa perquè està clar que pot sortir. Ens pots ajudar?”
Conviure amb un gos intel·ligent ens pot posar a prova. En aquest cas s’hauria de veure la causa del perquè el teu gos té aquesta necessitat d’escapar, la necessitat pot venir per diverses causes com un estat d’ansietat o una necessitat d’explorar.
Per un altre cantó, existeixen diferents tipus d’aprenentatge, un d’ells és l’aprenentatge per imitació, també anomenat aprenentatge observacional o aprenentatge vicari. Fins fa poc la comunitat científica creia que aquest aprenentatge era exclusiu d’humans i primats, però ara ja està plenament acceptat que els gossos també fan ús de l’aprenentatge per imitació.
De fet és un tipus d’aprenentatge que en els últims anys ha tingut un gran èxit, una de les iniciatives és el programa “Do as I do” en que l’ensinistrament de diverses habilitats en els gossos tenen la seva base en la imitació del guia o propietari.
L’aprenentatge vicari és potser l’aprenentatge més antic, és aquell que ens ha salvat d’uns quants perills observant l’actitud dels altres i el que ens ha mostrat la solució a un problema o conflicte. Aquest aprenentatge és la base de l’aprenentatge social, de saber com ens podem moure en la nostra comunitat minimitzant els riscos. Sota totes aquestes premisses és fàcil endevinar que és un tipus d’aprenentatge propi de totes les espècies socials.
En aquest cas està molt clar el que pot haver passat, el vostre gos té la necessitat de sortir, observa com obriu la finestra i posa aquest aprenentatge en pràctica, perfeccionant-lo en cada intent.
Com a primer pas a impedir que el gos marxi podeu impedir que el gos obri la finestra, per exemple, canviant-lo d’estança, canviant la maneta de la finestra o modificant l’espai per dificultar aixecar la persiana. De totes maneres, aquesta solució no tindrà cap sentit si no veiem exactament i tractem la motivació de sortir, es més, inclús podríeu empitjorar la situació.
Com hem comentat, una de les causes pot ser un estat d’ansietat, en aquest cas la frustració afegida per no poder obrir una finestra que fins ara sí que ha pogut, pot incrementar l’estat d’ansietat. Per altra banda, sigui quin sigui el problema, el gos pot aprendre a sortir de la casa d’altres maneres, algunes més delicades i altres més brusques, com fer un forat a la porta, augmentant la possibilitat de destrosses a la casa i empitjorant l’estat emocional.
És per això que sempre que tractem un problema necessitem saber la raó que el motiva i tractar-lo correctament.
Altres lectures que et poden interessar:
Quan estar sol és un drama https://montselloret.com/estar-sol-drama
Per què el meu gos fa destrosses? https://montselloret.com/que-gos-destrosses
Enriquiment ambiental per gats. https://montselloret.com/enriquiment-ambiental-gats
Com el castigo? https://montselloret.com/com-el-castigo