“Hola Montse Lloret, tenim un problema amb un dels gats de casa, el Panxo, que ataca a un dels gossos, en Litxi, i ja ha rebut ferides serioses que l’han fet estar ingressat al veterinari. Necessitem que ens ajudis”
Poques vegades he vist una família com la d’en Panxo, sensible, amable, respectuosa i gran amant dels animals; la família comparteix espai amb quatre gats i dos gossos xihuahues, cada un d’ells amb la seva historia. Tot i que el primer contacte va ser per una sospita d’agressivitat entre un gat i un gos, hem de tenir en compte que necessitem valorar a fons la situació, i gràcies a aquesta valoració vam poder veure el que realment estava passant.
El cas és que els quatre gats i els dos gossos van arribar a casa mentre hi havia la Coco, una gran gossa que es va encarregar de cuidar-los. La Coco, que tenia una molt bona relació amb la Balira, va morir pocs mesos abans i va ser a partir de llavors quan van començar els problemes de convivència.
La família estava passant per un moment d’estrès i de canvi pel dol de la Coco i la reestructuració del grup. Aquests períodes solen ser durs emocionalment, i sobretot per la tímida Balira, que considerava a la Coco com la seva mare i des de llavors no sortia de l’habitació d’un dels fills de la familia, allà dormia, menjava i feia les seves necessitats, només tenia un amic l’Antoine, un gat solitari que havia perdut pes. Per la seva banda, el Panxo, que ja tenia certes tendències de protegir el menjar i coses i espais que considerava d’ús exclusiu, molt probablement es va sentir afectat per aquesta inseguretat ambiental amb les conseqüents conductes agressives cap a la Balira, i quan no podia enxampar-la atacava a un dels gossos, el Litxi i la Lola, dos xihuahues que no poden competir en agilitat. El resultat és que feia pocs dies que la família havia anat a buscar al Litxi de l’hospital veterinari, i no volia que aquests atacs es tornessin a repetir. S’havia de fer, però, una teràpia de re-introducció.
Per un cantó tenim l’estrès ambiental, malauradament no podem tornar a la Coco, però el vam combatre amb calma, molta calma, música relaxant, espígol, feromones i un complement alimentari relaxant. Per un altre vam començar a realitzar un intercanvi d’olors gràcies a una tovallola i als suaus massatges que la família feia als dos gats; a més era important que la Balira es comences a sentir prou valenta per sortir de l’habitació i explorar altres espais sense la por de ser atacada, per tant, mentre la família estava a casa, s’havia de mantenir la porta de l’habitació oberta i al Panxo en una altra estança, per exemple al menjador.
A les poques setmanes el Panxo i la Balira estaven molt mes tranquils, la Balira sortia amb freqüència i naturalitat de l’habitació i ja estàvem preparats per iniciar la segona fase. Aquesta segona fase va consistir en fer una barrera amb mosquitera, de tal mode que es podien veure, olorar i sentir però no podíem accedir l’un a l’altre i gradualment es van situar les menjadores d’ambos gats cada cop més a prop, fent que al final poguessin menjar tranquil·lament l’un al costat de l’altre. Hem de dir que aquest punt es molt delicat, ja que si un gat deixa de menjar per estrès les conseqüències poden ser fatals i per tant s’ha de tenir molta cura al aplicar-ho.
En poques setmanes la família estava molt contenta, la Balira sortia, explorava, menjava més i havia tornat a jugar com quan abans de morir la Coco, i el Panxo estava molt tranquil i no havia mostrat cap conducta agressiva ni cap a la Balira ni cap a cap gos ni gat. Així que estàvem preparats per la tercera fase: ajuntar-los en una mateixa estança. És, potser, el pas més delicats de tots, però la evolució havia estat molt bona i, a més comptàvem amb la participació dels altres gats, que ajudaven a mantenir una calma ambiental. El primer cop va ser una interacció curta, lo suficient per veure que podien compartir espai sense atacar ni ser atacats en que el Panxo es va dedicar a explorar, la Balira se’l mirava des d’una cantonada i els altres gats estaven situats en mig de la Balira i el Panxo. Als pocs minuts els vam tornar a separar, havia anat tot molt bé i ens podíem felicitar per continuar.
Aquestes estones s’havien d’ampliar gradualment, sempre sota supervisió i assegurant la possibilitat de fugida de la Balira, i durant les altres estones, els gats podien estar separats. Al poc temps, la Balira i el Panxo ja podien compartir espai, les agressions havien acabat i tothom estava segur.
Altres lectures que et poden interessar:
La música amansa a les feres https://montselloret.com/musica-amansa-feres
Enriquiment ambiental per a gats https://montselloret.com/enriquiment-ambiental-gats
En Congo i les seves urpes https://montselloret.com/congo-seves-urpes
He adoptat una altre gata https://montselloret.com/he-adoptat-altra-gata
Tinc un gos i vull adoptar un gat https://montselloret.com/gos-vull-adoptar-gat
El gat que mossega la seva cua https://montselloret.com/gat-que-mossega-seva-cua