La Pepa que es menjava la porteta.

El cas de la Pepa és un cas de satisfacció. Satisfacció per un resultat fruït d’una feina ben feta per part de tots.

La Pepa és una bull dog francesa de tres anys, comprada a un criador de Girona que amb quatre mesos va haver de ser operada del cap de la tíbia, així que va haver d’estar molt de temps sense sortir al carrer i per això no està gaire còmoda amb els altres gossos, i a més ho passava molt malament quan hi havia tempesta o petards; el seu principal problema, però, no era aquest, sinó que la Pepa mossegava compulsivament la porta que separava el menjador de la resta del pis sota determinades circumstàncies, és a dir, si la propietària feia qualsevol moviment com anar d’una estança a una altra o sonava el timbre de la porta. També mostrava una altra conducta compulsiva, caçava raigs de llum, reflexes en els mobles o parets de la casa; segons els propietaris aquesta conducta va començar després de que un membre de la família jugués amb la Pepa a perseguir un punt làser quan era petita.

Després d’una primera entrevista es va poder identificar un trastorn compulsiu d’origen comportamental. La Pepa va començar a mostrar aquesta conducta agressiva cap a la porta quatre mesos abans coincidint amb els canvis d’horaris a la feina de la propietària, però a més, la Pepa tenia uns passejos molt pobres, sense cap mena de contacte social amb altres gossos, i amb molt pocs estímuls ambientals, l’únic joc amb el que, segons els propietaris, veien a la Pepa passar-s’ho bé era llençant-li la pilota, s’hi podria estar hores… Aquest elevat estrès era el que consolidava dia rere dia el trastorn compulsiu.

Vam començar treballant la hiperdependència de la Pepa a la seva propietària, van eliminar el joc de la pilota i el vam substituir per activitats cognitives, vam millorar els seus passejos incloent les relacions amb els altres gossos, i després d’unes setmanes vam començar a veure alguna millora però molt lenta, així que vam considerar necessària la medicació receptada pel seu veterinari. Aquesta medicació va representar un abans i un després en la teràpia, coincidint també amb el fet de treure la porta, la vam desmuntar i la vam amagar; per tant la porta ja no hi era. Podria haver redirigit cap a un altre lloc però no ho va fer, la teràpia conductual realitzada anteriorment i els efectes dels fàrmacs utilitzats van tenir a veure.

Desprès de varies setmanes més la Pepa ja no mossegava, ni la porta ni res, i els propietaris es van canviar de pis, canviant radicalment l’ambient, i aquella conducta destructiva no es va tornar a produir. Per tant, doncs, vam començar a reduir la medicació seguint les indicacions del seu veterinari fins que vam poder confirmar que, sense cap mena d’ajuda farmacològica, la Pepa ja no mostrava cap trastorn compulsiu.

Ja fa temps que la Pepa ja no mostra cap conducta preocupant, es una gossa feliç que gaudeix de la seva família, els seus passejos i la seva vida, sense preocupar-se excessivament per si la seva propietària canvia d’estança. En aquest cas, a part de la necessària teràpia conductual, vam haver d’utilitzar una ajuda farmacològica, que no només va facilitar l’aprenentatge de la Pepa sinó que va reduir substanciosament el temps d’aquesta teràpia amb un resultat excel·lent.

Altres lectures que et poden interessar: