Hola Montse Lloret, el nostre veterinari ens ha dit que et truquéssim perquè la nostra gossa, la Perla, des de fa un parell de mesos, a les sis de la tarda fa coses molt estranyes, rasca la paret, gemega, ens demana atenció i se la veu amb ansietat. La resta del temps està bé, només li passa a les 6 de la tarda i cada dia. No sé què fer, em pots ajudar?
Aquest va ser el missatge que vaig rebre de la propietària de la Perla, l’Anna. La Perla és una gossa mestissa, dolça i amable, de dos anys i mig. Va ser adoptada amb dos mesos, després de que la mare parís a la protectora. La Perla va tenir una gran sort en trobar a l’Anna, tenen una relació realment admirable, són molt amigues i van juntes a totes bandes, inclòs a treballar.
Un cop es va fer l’entrevista es va poder veure que, efectivament, la Perla patia un atac d’ansietat a les sis de la tarda, sempre i quan estigués a casa; només a les sis de la tarda, la resta del dia estava perfectament, i això li passava des de feia un parell de mesos. Durant la entrevista també es va parlar d’un altre problema, i es que l’Anna havia de tenir molta cura quan la Perla es relacionava amb altres gossos, ja que havia patit diverses enganxades.
Com s’ha comentat en diverses ocasions, els gossos són grans observadors, i un dels factors que fan servir molt habitualment per preveure allò que passarà és l’hora del dia. Tot i que un gos no sap llegir les manetes d’un rellotge ni els números d’un rellotge digital, saben veure i relacionar conceptes observant la llum del dia.
Molt probablement, dos mesos abans, la Perla patís un ensurt a casa seva i a les sis de la tarda mentre l’Anna no hi era, potser un petard, o potser al veí del costat li caigués el moble. No podem estar segurs del que realment va passar, però sí que sabem que passés el que passés va ser tan important per la Perla com perquè aprengués que les sis de la tarda és una hora perillosa.
Els passejos de la Perla eren un pel estranys i desorganitzats, l’Anna anava cada dia a treballar amb la Perla, en un lloc on podia passejar, tenir contacte amb la natura i estar còmode. Per la tarda sortien, de vegades a les vuit i de vegades a les nou, vigilant on anaven per tenir cura de quin gos es trobaven. El que vam fer primer va ser posar el passeig de la tarda a les sis, d’aquesta manera la trèiem de casa i no té opció a patir cap ansietat.
A les sis de la tarda, però, és l’hora que més gossos hi ha pel carrer, així que vam haver de veure què passava exactament. Només sortir al carrer, l’Anna ja va fer alguns comentaris que denotaven patiment, “espera, a veure què farà ara aquesta”, “compte, compte, que s’acosta un altre gos”, etc; així que li vaig proposar fer un experiment, mentre la Perla es relacionava amb altres gossos, l’Anna no la podia mirar o parlar, m’havia d’explicar una determinada recepta de cuina. L’experiment va ser fantàstic, va confirmar les meves sospites i va demostrar a l’Anna el que realment passava amb els altres gossos i la Perla.
La Perla no tenia cap problema amb els altres gossos, ni els altres gossos el tenien amb ella, de fet era una gossa simpàtica i sociable. Els problemes venien arrel del patiment de l’Anna en pensar allò que podia passar, el to de veu li canviava, quan la Perla s’acostava a un altre gos l’Anna experimentava un sobresalt que de vegades venia acompanyat d’un crit; l’Anna, involuntàriament, afegia un drama que abans no hi era, i justament aquest component dramàtic era el desencadenant de les enganxades de la Perla amb els altres gossos.
En poques setmanes l’Anna i la Perla ja no tenien cap problema, la Perla va poder tornar a estar a casa a les sis de la tarda amb complerta tranquil·litat i l’Anna va aprendre a confiar en les relacions socials de la Perla.
Va ser un autèntic plaer ajudar a l’Anna i la Perla, la solució d’una conducta preocupant va passar perquè l’Anna aprengués a confiar, i tot plegat va fer que el vincle entre l’Anna i la Perla fos més fort.