“Hola Montse Lloret. El nostre veterinari ens ha recomanat que et truquéssim. El nostre gos, en Portos, fa temps que es porta molt malament quan marxem de casa, ens rasca la porta de sortida, es fa pipí i udola molt fort, tant que els veïns s’han queixat diverses vegades.
Fa anys el vam ensinistrar per tractar aquests problemes, però només vam aconseguir que en Portos sàpigues certes ordres d’obediència que tot i que són útils, no solucionen el problema. Ja no sabem què fer i estem desesperats”
El Portos es un preciós Beagle de 9 anys que havia estat adquirit per la família de cadell com a regal pel fill. Tot i que durant els primers anys en Portos no havia mostrat cap problema, els seus propietaris comencen a veure que no podien sortir de casa tranquils perquè sempre feia alguna de les seves: s’orinava, trencava coses, rascava portes i bordava, plorava i udolava; així que van haver d’aprendre a viure procurant no deixar mai al Portos sol per minimitzar els riscos. Certament, van contractar a un ensinistrador per tractar aquests temes, però malauradament només va servir per millorar la obediència en certes ordres, obviant l’equilibri emocional del Portos.
Sis anys mes tard d‘adquirir al Portos, el jove propietari inicia una nova convivència amb la seva parella, i el Portos es suma a aquesta nova aventura. Tot i que en Portos és amable i educat, tan solemne i digne com un Sir britànic, la parella tenia moltes dificultats per conviure, el gos no els deixava sortir de casa, i quan ho aconseguien no podien estar tranquils esperant tot allò que es trobarien quan tornessin, rascades a les zones de sortides, miccions per tota la casa, objectes trencats i queixes dels veïns pels lladrucs i udols.
Durant la primera entrevista, gràcies a la informació obtinguda i un vídeo realitzat pels propietaris, es va confirmar l’ansietat per separació. Tenint en compte la edat del gos s’esperava una teràpia de llarga durada i es va demanar la col·laboració al seu veterinari per tal que la medicació administrada ajudés al Portos a iniciar un nou aprenentatge.
Les primeres sessions de dessensibilització amb el Portos van ser molt difícils, amb prou feines podíem arribar a un minut d’absència durant els matins, tram horari en que el Portos es mostrava més disposat, i les sessions eren realment curtes. La teràpia va anar avançant, i setmanes després el Portos ja podia estar tot el matí sol sense mostrar cap signe, podent començar a treballar durant les tardes.
Actualment les tardes ja estan força avançades, els propietaris ja poden sortir de casa amb la tranquil·litat de que no passarà res, i ja fa molt de temps que no reben queixes dels veïns. Inclús algun veí els ha preguntat què han fet amb el Portos, ja que al no sentir-lo creien que ja no vivia amb ells. En breu començarem a treballar les nits com a últim tram de la teràpia amb la seguretat de que si el Portos ha superat els reptes dels matins i les tardes, també superarà les nits.
Durant les últimes sessions realitzades els propietaris han comentat que durant la teràpia han aprés a tenir un altre tipus de relació amb el gos, molt més amable i empàtica, i que això havia ajudat a que tots els membres de la família estiguessin més tranquils i han millorat la convivència.
Molts cops he sentit comentaris que afirmen que cap gos a certa edat pot aprendre, el Portos es un fantàstic exemple per demostrar que qualsevol individu a qualsevol edat pot aprendre noves maneres de gestionar les emocions, només es necessita voluntat i paciència.