Tot i que l’educació del cadell en quant a la conducta d’eliminació es basa en una rutina que aprofita els moments amb més probabilitat d’orinar per tal que ho faci en la zona desitjada, passant a ser la zona de preferència del gos, també es recomanen una sèrie de pautes de neteja amb l’objectiu d’ajudar al cadell a diferenciar la zona de preferència (p.ex. el pipican) de les altres (p.ex. l’interior de casa nostra). Malauradament ens trobem molt poca informació científica fiable al respecte i molts articles i consells sense cap base científica que poden portar a error i confusió.
Un dels consells més estesos és “s’han d’evitar el lleixiu i l’amoníac per netejar les zones no permeses perquè que el lleixiu és un detergent amoniacal i l’orina conté amoníac; ja que incitaries al cadell a fer pipí on s’han utilitzat aquests productes. Per tant, reservarem aquests dos productes per netejar les zones en que el gos té permès orinar”. Aquest consell, definitivament, cal ser aclarit.
El lleixiu no és un detergent amoniacal, ni tan sols és un detergent. Un detergent és un producte sabonós amb la propietat de desincrustar i dissoldre la brutícia evitant la sedimentació, en canvi el lleixiu (Hipoclorit sòdic – NaClO) és un blanquejador i un desinfectant halogen, capaç de matar microorganismes, amb una activitat molt eficaç contra bactèries, virus, fongs i espores.
A més, per que una substància sigui amoniacal necessita contenir amoníac. L’amoníac (NH3) no té absolutament res a veure amb el lleixiu, són substàncies completament diferents. L’amoníac tampoc és cap detergent però sí un poderós desengreixant que ja utilitzaven els romans per netejar la roba, i precisament l’extreien de l’orina, ja que, efectivament, l’orina conté amoníac. El que no conté l’orina és lleixiu.
La petjada olfactiva fa referència a les característiques moleculars d’un element olorós, i per tant, si quan netegem una zona concreta queda una olor residual és perquè, efectivament, queden residus, i la millor forma d’eliminar qualsevol residu és netejar correctament la zona. Ningú ha demostrat científicament que el lleixiu deixi cap petjada olfactiva que inciti al gos a orinar, si el gos orina de manera repetida en llocs en el que s’ha aplicat lleixiu es pot deure a un aprenentatge previ, una associació clàssica que perfectament es pot produir amb qualsevol producte.
Un altre dels consells trobats és “en comptes del lleixiu i l’amoníac, cal que utilitzem productes enzimàtics per netejar les zones no permeses per tal d’eliminar l’olor residual, i es per això que el que es recomana són productes amb oxigen actiu”.
Qualsevol intent de camuflar l’olor serà més un consol cap al propietari que una solució cap al gos, hem de pensar que quan parlem d’un gos parlem d’un individu amb una capacitat olfactiva impressionantment superior a la nostra, i si és capaç de detectar un càncer no diagnosticat o una crisi hipoglucèmica abans de mostrar símptomes, òbviament també és capaç de detectar els residus d’orina més el producte que pretén camuflar-los.
Els productes enzimàtics són agents que contenen enzims com proteases, lipidases, amilases i cel·lulases, i, tot i que no tenen activitat desinfectant, poden eliminar restes orgànics com sang o secrecions. Alguns detergents es comercialitzen amb agents enzimàtics i les seves propietats els converteixen en una bona opció per netejar material clínic on és difícil accedir a la brutícia, continuant sent necessària una desinfecció o esterilització posterior.
A diferència dels productes enzimàtics, els productes amb oxigen actiu són agents oxidants amb capacitat de despendre l’oxigen actiu responsable del blanqueig i l’eliminació de taques colorants, ja que, en efecte, es fan servir bàsicament per productes de neteja tèxtil. A més, els productes amb oxigen actiu tenen propietats desinfectants. Un dels compostos d’oxigen actiu més importants és el peròxid d’hidrogen (H2O2), l’aigua oxigenada de tota la vida, amb una efectivitat desinfectant mitja-baixa. Dit això, els productes enzimàtics no tenen res a veure amb l’oxigen actiu.
Un altre dels comentaris comuns és “el bicarbonat sòdic i el vinagre blanc és una opció casolana per evitar que el gos orini en les zones no desitjades”. El bicarbonat sòdic és un compost sòlid i cristal·lí soluble en aigua amb moltes propietats i usos, entre ells con a agent abrasiu, desodorant (per treure olors) i desinfectant efectiu contra alguns patògens. El vinagre blanc és un vinagre que s’aconsegueix gràcies a la fermentació d’alcohol pur de canya de sucre, blat o malta, els seus usos són també molt variats i entre ells també es contempla la neteja de roba.
El vinagre és un dels desinfectants més antics que ja feien servir els egipcis per abans d’embalsamar. L’àcid acètic del vinagre és el responsable tant de l’olor característica del vinagre com de la propietat desinfectant, però aquesta capacitat desinfectant té una eficàcia mitja contra bactèries i completament nul·la contra micobacteris, virus, fongs i protozous. És important que tinguem en compte que quan utilitzem desinfectants més naturals, com el vinagre, l’oli de l’arbre del té o suc de llimona, potser obtenim altres beneficis, com ser més amigables amb el medi ambient, però en cap cas podrem pretendre el mateix nivell d’eficàcia.
La raó del perquè el vinagre repel·liria aquesta conducta podria venir perquè el gos trobaria ofensiva la seva olor. Tot i així, caldria una investigació científica per confirmar-ho.
I un cop dit tot això, què fem? Doncs bé, per eliminar els residus d’orina a les zones on el gos no té permès orinar necessitem utilitzar detergent, elements enzimàtics i desinfectant seguint les instruccions d’ús i de seguretat apropiades.
En el mercat trobem encara poca varietat de productes enzimàtics per la llar, una petita mostra orientativa: “Disuelvemanchas enzimático” de Bosque Verde® i “Nitrox-Pet” de Marube®. En quant al desinfectant, no hi hauria cap raó per no poder utilitzar el que volguéssiu, inclús lleixiu.
Per la neteja de les zones on el gos té permès orinar, es pot utilitzar detergent. Si volem utilitzar desinfectant, tampoc hi hauria cap raó científica per no fer-ho. Podríem utilitzar amoníac per atreure al gos a orinar un altre cop en el mateix lloc, tot i que és precisament l’orina el que funciona millor com a atraient.
És important que ens informem bé i que contrastem tota la informació abans d’utilitzar-la. Els productes de neteja poden funcionar com una ajuda a rectificar la conducta d’eliminació, però mai és un substitut a una teràpia conductual adequada. La millor solució és una bona educació.