La conducta destructiva d’un gos forma part de les queixes més habituals per part dels propietaris, tant cap a veterinaris com cap a etòlegs i educadors. És un problema que crea frustració, no et pots deixar res pel mig i qualsevol distracció és castigada. Sabates, roba interior, telèfons, la nostra estimada agenda, les escombraries, els mobles… tot, absolutament tot és vulnerable de ser destruït. En efecte, el malestar que provoca la conducta destructiva del gos pot portar fàcilment a l’aïllament o abandonament de l’animal.
En aquests casos, però, és important dirigir-se a un etòleg amb l’objectiu de poder trobar la causa del problema i poder realitzar un tractament adequat, ja que les raons per les quals un gos pot mostrar conductes destructives són molt diverses.
En primer lloc, els gossos, i sobretot els cadells, utilitzen la seva boca per explorar l’entorn que els envolta; amb la boca i les dents extreuen informació relativa al gust, a la textura i l’olor. Com hem parlat en anteriors ocasions, el període de socialització és un període en el que el gos explora, recull informació i s’habitua a l’entorn amb el que haurà de conviure la resta de la vida, i per tant, la conducta exploratòria és una conducta necessària en el desenvolupament del cadell. Així doncs, és bàsic que mentre protegim tot allò important per a nosaltres, li proporcionem la suficient possibilitat de mossegar i explorar; d’aquest mode ajudarem al cadell a superar una fase molt natural en el seu desenvolupament i la conducta minvarà per sí sola.
Per altra banda, la demanda d’atenció per part del propietari i l’avorriment solen ser causes freqüents. En aquests casos, el gos sap que agafar i/o destrossar qualsevol pertinença del propietari és l’únic mode d’aconseguir la seva atenció i que agafant els seus propis joguets no aconsegueix aquesta atenció, i/o el gos no disposa del suficient enriquiment ambiental per tal de combatre l’avorriment. En aquests casos és bàsic trobar activitats en comú entre l’humà i el gos a part de establir un bon programa d’enriquiment ambiental i activitats cognitives, a més de revisar les rutines i la possibilitat d’accedir a relacionar-se socialment.
La hiperactivitat pot ser motiu suficient per mostrar destrosses. A part de l’excés d’activitat i curiositat propi d’un cadell, necessitem tenir en compte el tarannà del gos adult, la seva edat, sexe i tendències racials. A més, la hiperactivitat podria ser considerada patològica, llavors estaríem parlant d’una hipercinesi, però és una possibilitat molt rara.
Una causa força freqüent és “l’oportunisme”. Els gossos són oportunistes per natura, poden entendre que no poden remenar les escombraries ni agafar menjar de la taula en presència dels propietaris, però evidentment serà el primer que intentaran si es queden sols i poden fer-ho, per venjança? No, és clar que no, perquè tenen la possibilitat de fer-ho. Llavors, si el problema és aquest, és tan fàcil com no afavorir que ens pugui agafar res de sobre el marbre de la cuina, sobre la taula o remenar les escombraries.
Tanmateix, en moltes ocasions, la conducta destructiva està relacionada amb problemes d’ansietat i por. En aquests casos, el gos pot intentar fugir, malmetent les àrees de sortida, en moments en que l’estímul fòbic està present, com podria ser un estrèpit, o, en moments en que el propietari no està present, realitzar conductes destructives relacionades amb una ansietat per separació; encara més, l’elevat nivell d’estrès patit de mode continuat podria fer desenvolupar una conducta compulsiva mostrada amb una destrucció repetitiva. En aquests casos és necessari tractar el problema primari emocional per poder resoldre la destructivitat.
A més, tot i que normalment un gos que arriba a ancià sol tenir una activitat disminuïda, hem de pensar que és més propens a patir una disfunció sensorial, perdent capacitat visual o auditiva, o un deteriorament cognitiu que produeixi la suficient sensació d’inseguretat en el gos com per mostrar conductes destructives fruït del seu estat emocional ansiós o fòbic.
L’ús del càstig en qualsevol dels casos esmentats pot tenir efectes perjudicials, ja que el gos pot aprendre a realitzar la conducta amagant-se del propietari, dificultant l’anàlisi i desenvolupament de la conducta, a part d’incrementar l’ansietat i estrès. Per altra banda, pensar que “ja se li passarà”, sense fer res més al respecte, sol ser una mala idea que provoca un empitjorament i enquistament de la situació.
En síntesi, entre les possibles causes més freqüents tenim: exploració, demanda d’atenció, avorriment, por, ansietat per separació, disfunció sensorial i deteriorament cognitiu. En efecte són moltes les causes del perquè un gos pot mostrar una conducta específica com és la destructivitat, i és per això que cal trobar la causa perquè no podem resoldre un problema de conducta si no entenem ni tractem allò que el motiva.