“Hola Montse Lloret, visc amb quatre gossos i m’encanta observar-los. Una de les coses que he observat és que es llepen el musell; no em refereixo a quan tenen gana o acaben de menjar quelcom deliciós, sinó a totes les altres vegades. Em podries explicar per què ho fan?”
No fa pas tant creiem que els gossos no tenien la capacitat de comunicar-se ni d’entendre ni aprendre ni sentir, afortunadament avui en dia el concepte de la comunicació interespecífica entre els gossos no ens sona tan estrany.
Hi ha hagut molts professionals que des de la dècada dels 70 van començar a observar els gossos i la seva conducta envers a diverses situacions, la seva capacitat d’adaptació per tal de mantenir una bona convivència entre el grup.
Una de les pioneres en aquest camp va ser la famosa Turid Rugaas que, després de molts anys dedicats a la observació i l’aprenentatge de la conducta i el sistema comunicatiu caní, va crear el concepte “senyals de calma”. Aquestes senyals es refereixen a diverses conductes adreçades a evitar una amenaça o a reduir el nerviosisme, serveixen per calmar i calmar-se i representen una gran eina per presentar-se correctament davant d’un individu nou.
La Turid Rugaas n’ha descrit moltes, girar el cap, donar l’esquena, immobilitzar-se, fer moviments lents, etc. I entre totes elles també ha descrit el llepat de musell. La Turid descriu aquesta conducta com un moviment molt ràpid de la llengua cap al musell que el gos pot realitzar davant d’una situació incòmode o invasiva, com inclinar-nos sobre ell, si adoptem una actitud ofensiva cap a ell o si un gos s’apropa d’un mode molt directe.
Les senyals de calma van representar un concepte molt nou i un canvi d’era en el tracte i la comprensió cap als nostres gossos. La ciència, però, ha necessitat més temps per acceptar i estudiar aquestes senyals. Afortunadament ja hi ha científics que han començat a fer experiments i escriure articles relacionats amb aquest camp.
Un dels últims articles publicats és precisament de l’equip del prestigiós etòleg Daniel S. Mills. Aquest article (Albuquerque N. et al. 2018. Mouth-licking by dogs as a response to emotional stimuli. Behavioural Processes 146, 42-45) només ha observat aquesta conducta en resposta a estímuls humans, tot i així conclou que aquesta conducta sorgeix com a resposta espontània a les incerteses físiques i social en l’ambient, sent, no només una resposta a estímuls estressants, sinó també una resposta funcional a certes senyals de caire negatiu.
Sabem que els gossos són grans observadors, i aquesta característica els és molt útil per adaptar-se correctament a l’ambient i a unes demandes socials complexes utilitzant senyals comunicatives destinades a mantenir un benestar.
Altres lectures relacionades:
El teu gos és empàtic? https://montselloret.com/el-teu-gos-es-empatic
El lenguaje de los perros, las señales de calma. https://montselloret.com/lenguaje-los-perros-las-senales-calma
El meu gos borda molt. https://montselloret.com/el-meu-gos-borda-molt
La vida secreta de los perros. https://montselloret.com/vida-secreta-los-perros