Sabies què els gossos tenen 18 músculs en cada orella? Gràcies a això poden focalitzar el pavelló auditiu a la font del so i localitzar-lo. A més, tenir tants músculs els hi permet ser tan expressius amb les orelles.
Sabies què…
Cómo nos aman los perros. Un neurocientífico y su perro adoptado decodifican el cerebro canino
Cómo nos aman los perros. Un neurocientífico y su perro adoptado decodifican el cerebro canino
Gregory Berns – Dogalia
Després de que Gregory Berns adoptés a la seva gossa Callie, la ensinistrà per poder estar en un aparell de ressonància magnètica sense a ver de forçar ni obligar-la. L’objectiu d’aquest neurocientífic era estudiar les bases neuronals del pensament i emocions canines. El resultat es la justificació científica sobre l’empatia i l’estima, i alhora ofereix evidències per tractar als nostres gossos com tractem al nostre millor amic: amb amor, respecte i estima per la seva intel·ligència social i emocional.
“De la evidencia de cognición social en los cerebros de los perros derivan importantes consecuencias para nuestra relación con ellos. Los perros nos observan constantemente, aunque no seamos consciente de ello. Con sus miradas furtivas, adquieren información de cuanto les rodea y van formándose modelos mentales de cuanto nos disponemos a hacer. Somos los humanos quienes no tenemos consciencia de ellos, y es ahí donde pueden surgir malentendidos entre las dos especies” Gregory Berns.
Efectes de la malnutrició de cadells en la conducta de gossos adults
Ja fa temps que sabem que la malnutrició durant la gestació o la infantessa afecta negativament al metabolisme, l’eficiència de la conducta alimentaria i la seva susceptibilitat a diverses malalties en edat adulta. Però, quins efectes té sobre la conducta?
Continuar leyendo «Efectes de la malnutrició de cadells en la conducta de gossos adults»
Potos (Epipremnumaureum)
Potos (Epipremnumaureum)
L’oxalat càlcic present en les flors, tija i fulles irrita les membranes mucoses, produint inflor de cara, vòmits i paràlisi a la llengua.
Sabies què…
Els llebrers poden guanyar als guepards en una cursa. Tot i que inicialment el guepard és més ràpid que el llebrer, només pot mantenir la velocitat durant 250 metres. El llebrer comença més lent, a una velocitat de 72km/h màxim, però és molt més constant.
Cala (Zantedeschiaaethiopica)
Cala (Zantedeschiaaethiopica)
Conté oxalat de calci, heteròsids cianogenètics, saponines i alcaloides que produeixen irritació a la pell i mucosa bucal, vòmits, diarrea, midriasis, somnolència, coma, i fins i tot, la mort.
Sabies què…
Molts animals es passen coneixements de generació a generació propis d’un lloc concret que inclouen codis socials i comunicatius exclusius de cada grup, també tenen cultura.
Marihuana (Cananbis sativa)
Marihuana (Cananbis sativa)
Els cannabinoides presents a la resina afecta al sistema nerviós central produint midriasis, atàxia, depressió i excitació, desorientació, braquicardia, tremolor, hipotèrmia i, en alguns casos, vòmits i diarrea.