Etologia / Educación canina i felina
Cala (Zantedeschiaaethiopica)
Conté oxalat de calci, heteròsids cianogenètics, saponines i alcaloides que produeixen irritació a la pell i mucosa bucal, vòmits, diarrea, midriasis, somnolència, coma, i fins i tot, la mort.
Escolta l’entrevista a: https://play.cadenaser.com/audio/1653473437_533_cut/
Sal
Menjar sal o aliments rics en sal incrementa la pressió sanguínia, l’agreujament dels símptomes d’una malaltia cardíaca i danys renals. Això és especialment important si el nostre gos menja sobres del nostre menjar cuinat amb sal o li donem premis rics en sal com el pernil dolç
Qualsevol canvi en la dieta del teu gos hauria de ser supervisada pel vostre veterinari de confiança.
Pluma (Wisteria Spp)
El glucòsid present a les llavors produeix nàusees i vòmits, dolor abdominal i intestinal, mal de cap, confusió, etc.
Molts animals es passen coneixements de generació a generació propis d’un lloc concret que inclouen codis socials i comunicatius exclusius de cada grup, també tenen cultura.
¿Qué es un perro?
Raymond y Lorna Coppinger – Editorial: Kns Ediciones
Els biòlegs Raymond i Lorna Coppinger porten més de 40 anys estudiant als gossos. Han desenvolupat projectes de gossos guardians de ramats a Estats Units amb gossos portats d’Europa i altres relacionats amb el benestar dels gossos a les gosseres.
Els llibres escrits pels Coppinger i col·laboradors son del tot molt interessants i dona una perspectiva científica molt clara sobre el gos des de la biologia: el seu origen, la seva evolució, les conductes, etc. Tanmateix, el llibre que en aquest cas es proposa, els Coppinger parlen del gos des d’un punt de vista social humà, és a dir, intenten respondre a la pregunta “què representa el gos per la societat humana actual?”, i d’aquesta manera parlen sobre com el gos s’ha hagut d’adaptar a la societat humana i com ha afectat això a la seva evolució, i la seva relació amb l’humà actual.
“La especial relación simbiótica entre perros y humanos conlleva unos cambios de diseño muy evidentes en los perros, pero ninguno en los humanos. Esta es una buena indicación de que fue el perro el que evolucionó en esa relación comensalista obligatoria, y no las persones. Los cambios de diseño no fueron físicos sino también comportamentales” Raymond & Lorna Coppinger.
Bolets
Al igual que amb les persones, no tots els bolets son tòxics. Si algun cop el vostre gos menja un xampinyó no us espanteu! Aquí ens referim bàsicament a tots aquells bolets tòxics que un gos o un gat pot trobar pel bosc, especialment l’Amanita phalloides que té el mèrit de representar el 90% d’intoxicacions per bolets.
Els símptomes d’intoxicació comencen a les poques hores des de la ingesta amb vòmits aguts, diarrea, dolor abdominal i anorèxia, i poc després poden produir dany hepàtic i renal, convulsions, coma i mort si no es tracta a temps i depèn de la quantitat ingerida.
Qualsevol canvi en la dieta del teu gos hauria de ser supervisada pel vostre veterinari de confiança.
Marihuana (Cananbis sativa)
Els cannabinoides presents a la resina afecta al sistema nerviós central produint midriasis, atàxia, depressió i excitació, desorientació, braquicardia, tremolor, hipotèrmia i, en alguns casos, vòmits i diarrea.