Els humans passem aproximadament un 30% de la nostra vida dormint, tenim un lloc específic i, fins i tot, una indumentària distintiva. Efectivament, dormir és fonamental pel nostre benestar i supervivència, una necessitat que mereix un tracte especial. Paradoxalment, les persones rarament coneixen les necessitats del seu gos en quant al son es refereix, exposant-lo a un nivell d’exercici o estimulació excessiva i portant-lo a una manca de benestar.
Definim el son com un estat de consciència que implica canvis conductuals, sent la seva funció la recuperació física i una reestructuració psíquica, en el que es sintetitza i classifica la informació obtinguda durant l’estat de vigília.
Sabem que durant la vigília es presenten dos patrons bàsics d’activitat cerebral; l’activitat alfa, en que l’individu descansa despert, i l’activitat beta, on l’individu exerceix una activitat en la que necessita concentració. El son, però, es classifica en altres dues fases; el son lent (“NMOR” o “No REM”) que ocupa fins al 75% de la conducta sent de vital importància en situacions de repòs i per la seva funció de emmagatzematge d’energia; i el son paradoxal (“MOR” o “REM”), que es caracteritza pels moviments oculars ràpids, on apareixen els somnis, afavorint l’aprenentatge i el desenvolupament cerebral. Tot i que encara no s’ha demostrat científicament que els gossos puguin somiar, tots aquells que convivim amb un gos hem pogut observar sons similars a lladrucs i moviments d’extremitats simulant l’acció de córrer.
Els nostres gossos obtenen del son els mateixos beneficis que nosaltres, recuperen energia i consoliden en la memòria tot allò que han aprés. De fet, el preu que poden pagar per la privació de son és tan alt com el que pagaríem nosaltres, amb manca de coordinació i de regulació de la temperatura corporal, alteració de la conducta d’empolainament, pèrdua de pes, i inclòs, la mort prematura pel dany cel·lular degut a l’estrès oxidatiu; si aquesta privació la pateix un cadell, les conseqüències poden ser més alarmants, amb retràs en el creixement i el desenvolupament, tant físic com psicològic, alteracions de les habilitats cognitives i socials, aparicions de conductes preocupants com irritabilitat, hiperactivitat i agressivitat, entre d’altres.
Una de les primeres preguntes que faig als propietaris és el nombre d’hores que dorm el seu gos, i una resposta freqüent és “dorm molt, tota la nit”. El fet de que el gos dormi, només, durant la nit ja indica que no dorm les hores necessàries; i a més, tampoc sabem si és exactament així, ja que el propietari no ho pot confirmar si és ell el que està dormint. Sorprenentment, aquest mateix propietari pot explicar detalladament altres aspectes com el tipus i quantitat de pinso que menja al dia, el control de les vacunes i quan li caduca el collar antiparasitari.
Un gos adult necessita dormir unes 14 hores, però els gossos no les dormen totes seguides com fem la majoria de les persones, sinó que les dormen a trossets, aprofitant totes aquelles estones de poca activitat a la casa. Un cadell necessita dormir més hores que un adult, entre 15 i 18 depenent de la edat; tenint en compte això, un cadell de dos mesos hauria de dormir 18 hores i només durant 6 hores estaria despert, condició que poques vegades es compleix. I precisament aquest és un dels principals orígens de problemes conductuals en gossos, els esdevinguts arrel d’una mala qualitat del son durant la infància.
Tan importants són les hores de son com les condicions ambientals i la comoditat mentre dorm. El llit ha de ser còmode i situat en un ambient amb una temperatura agradable, i, sobretot, ha de ser segur i silenciós. El gos ha d’estar convençut de que pot descansar tranquil perquè ningú el vindrà a molestar, i el mode d’ensenyar això a un gos és, precisament, no molestant-lo, ni nosaltres ni els nostres fills; tampoc seria gaire bona idea situar el seu llit al costat de la rentadora que vibra mentre esta en funcionament i amb unes estanteries plenes de coses que en qualsevol moment podrien caure sobre el gos. L’ambient ha de convidar a la calma, al descans, i la nostra actitud també hauria d’afavorir aquest estat.
Certament, la qualitat del son en els nostres gossos és tan important, que qualsevol canvi en la conducta ha de ser notificada al nostre veterinari de confiança. Són moltes les patologies que poden alterar el cicle circadià, i aquesta variació en el son pot ser un símptoma a tenir en compte.
La qualitat del son dels nostres gossos està íntimament relacionada amb el seu grau de benestar, l’hem de respectar i cuidar apropiadament, de la mateixa manera que cuidem tots els altres aspectes de la seva salut.