Hola, Montse Lloret, et volia fer una consulta ja que el meu gos borda molt. Vivim en una casa amb jardí i el gos dorm a una caseta a fora, de vegades són les tres del matí i està bordant, l’hem renyit i castigat però no hem solucionat el problema i els veïns ja s’han queixat. Què podem fer?
El primer que hem de saber és que els gossos borden, i de fet aquesta característica és una de les raons del perquè els gossos han estat tan útils pels humans durant força milers d’anys, per alertar de la presencia d’individus desconeguts. En la actualitat, però, aquesta conducta sovint esdevé problemàtica degut a les molèsties i queixes dels veïns.
Per altra banda, els gossos són animals sociables; és a dir, que la seva supervivència depèn del grup d’individus amb els que conviu. Un gos que viu i dorm al jardí amb una interacció limitada amb els propietaris, el seu grup, i poca o nul·la convivència pot fer que el gos hagi d’estar molt més alerta amb els estímuls que l’envolten: sorolls, llums, altres veïns caminant pel carrer, etc.
També hem de tenir en compte quina és l’estimulació que rep el gos. Molts dels gossos que viuen en cases amb jardí no surten mai a passejar, ja que dintre de casa l’animal té assegurat els metres quadrats necessaris per fer exercici. I sí, fer exercici és saludable, però és molt més saludable estar ben habituat al món en el que vius, no tenir cap problema amb els estranys o que no representi un drama sentir un soroll que no saps d’on ve. Certament, aquests gossos viuen en petits submóns on tot el que es rep de l’exterior és percebut com una amenaça.
Un gos pot mostrar un excés de lladruc per moltes causes com por, alerta, joc, avís o demanda; i necessitem saber sempre la motivació que provoca la conducta. L’ús del càstig és, en general, el primer mètode que utilitza el propietari per corregir la conducta, i normalment sense èxit; i es que és molt perillós castigar a un animal sense saber què estàs fent realment, ja que es corre el risc de, no només, no corregir la conducta, sinó de empitjorar-la agreujant el nivell d’ansietat de l’animal i, per tant, minvant el seu grau de benestar amb les pertinents conseqüències cap a la seva salut.
En aquest cas necessitem esbrinar la motivació real del lladruc, a més de confirmar que les seves rutines en quant al passeig siguin les adequades i veure si el gos realment està be dormint a la caseta del jardí sense el seu grup. Amb tota aquesta informació, a més de la inclosa en la entrevista, podem dissenyar una teràpia a mida del teu gos i amb formació suficient cap als propietaris sobre cóm gestionar certes situacions.
Vivim amb la nostra família, i tots els membres que la conformen, incloent als nostres animals, tenen les seves necessitats i drets. És la nostra responsabilitat entendre’ns amb ells, fer el possible per escoltar-los, fer el possible per ajudar-los.