Comença a fer bon temps, s’intueix l’arribada de l’estiu i de la commemoració que anuncia la seva arribada, arriba Sant Joan, festejat per molts i temut per molts altres, sobretot aquells que convivim amb gossos.
A la majoria de gossos, en major o menor intensitat, els espanta sentir petards, i de fet, el primer que hauríem de fer és entendre les raons del perquè els petards espanten. Són estímuls d’una intensitat molt elevada, i més tenint en compte les capacitats auditives d’un gos comparats amb els d’una persona; són infreqüents, només els trobem un cop a l’any, a part de festes majors, caps d’anys, quan algú guanya algun partit de futbol o, en territori valencià, les també temudes falles. Així doncs els petards són un estímul desagradable d’intensitat molt elevada i, per tant, vulnerables a crear i consolidar associacions negatives que ràpidament es recuperen el següent cop en que apareixen, i a més, també vulnerables a crear senyals predictives que anuncien la seva aparició.
Parlant d’aquestes senyals predictives, encara recordo un gos que començava a mostrar angoixa en el moment en que sentia el soroll característic d’un partit de futbol, sentia el periodista que retransmetia el partit; panteixava, tremolava, salivava i s’amagava, i es que en aquella època, hi havia un equip que sempre guanyava i desprès la gent ho celebrava amb petards. Per tant, el soroll del partit, tant el periodista que retransmetia com el públic que cantava els gols, va esdevenir una senyal predictiva i l’angoixa començava durant el joc esperant el fatal desencadenant.
Per altra banda, també existeixen variants individuals que fan que la percepció d’aquest estímul sigui diferent en segons quins gossos, com les condicions de cria i de socialització, a més de l’afectació de patologies diverses. Per exemple, un gos en el que s’ha treballat apropiadament aquest estímul en el període de socialització té menys tendència a mostrar conductes fòbiques que aquell altre que ja en edat juvenil o adulta se’l troba per primer cop.
Hi ha molts signes que ens indiquen que el nostre gos ja ho està passant malament, com la excitació, la rigidesa muscular, la manca de control en les seves eliminacions, la salivació, la pèrdua de la gana o els panteixos, a més dels intents de fugida a llocs de la casa que els ofereixi més protecció, com dins de la banyera o sota el llit, o la necessitat de recerca del propietari.
I doncs, què podem fer si sabem que el nostre gos ho pot passar malament? Òbviament, l’hem d’ajudar. L’objectiu d’ajudar-lo és disminuir la resposta ansiògena durant Sant Joan i els dies previs, i per tant, aquesta tasca es comença a realitzar abans de la festivitat.
Durant algunes setmanes abans necessitem realitzar una teràpia de dessensibilització. Una bona opció és començar amb audicions ambientals de petards amb intensitat creixent, tot i així no podem oblidar que amb aquestes audicions no podem reproduir els canvis lumínics, la tremolor dels vidres de la casa ni l’olor de pólvora. Per altra banda, és bona idea aprofitar la tendència de molts gossos a buscar refugi per introduir l’ús del transportí o una capsa, ja que d’aquest mode, ens podem assegurar tenir el refugi ben esmorteït. Tota aquesta feina s’ha de realitzar de mode freqüent durant setmanes i al ritme que ens marqui el propi gos, mai s’ha de sentir forçat o cohibit durant la teràpia.
Una teràpia de dessensibilització es caracteritza per l’increment en la intensitat dels estímuls a mida que l’individu assoleix una tolerància, i alhora apliquem un contra-condicionament; en aquest cas, el contra-condicionament es basa en el canvi emocional d’aquest estímul cap al nostre gos, progressivament fem que perdi negativitat i sigui cada cop més neutre o positiu. No soc partidària d’utilitzar recompenses tròfiques (menjar) en aquest tipus de teràpia, ja que en una teràpia emocional la millor recompensa és això: l’emoció. Aquesta emoció és la que ha de transmetre tant el propietari com l’ambient, i ha de ser coherent amb la que volem en el nostre gos, per tant, la calma és la millor opció.
Aplicar una teràpia de dessensibilització i contra-condicionament adequada a cada gos no és tan fàcil, es necessiten coneixements i experiència suficient. Això fa que molts cops, un cop el propietari ho intenta, seguint les instruccions que ha trobat per internet, obté com a resultat una situació igual o pitjor que la que tenia abans. El meu consell és que us informeu molt bé abans de fer res i us poseu en mans d’un etòleg per portar a terme aquests tipus de tractaments.
No oblidem que tota aquesta feina realitzada en les setmanes prèvies té com a objectiu ajudar al nostre pelut en un dia en que ho pot passar molt malament, necessita temps per entendre, necessita seguretat i, sobretot, ens necessita a nosaltres.