Conviure amb un gos o un gat, o un gos i un gat en segons quins casos, aporten beneficis demostrats. És cert que la teva vida no serà mai més la mateixa, és cert que hauràs de comptar amb una quantitat de diners prou elevada per mantenir la seva salut i benestar, però també és molt possible que descobreixis que la teva vida mai més tindrà sentit sense aquell pelut.
Més d’un cop hem sentit que conviure amb un animal incrementa en nostre grau de benestar, acaronar el gat augmenta els nivells de serotonina i passejar el gos ajuda a combatre el sedentarisme, millora la salut càrdio-vascular i potencia les relacions socials. La veritat és que això em recorda al prospecte d’un medicament o l’anunci d’un gimnàs, sense deixar de ser cert, però, hem de tenir en compte que compartim la nostra vida amb un amic, amb un individu diferent a nosaltres i amb les seves pròpies necessitats. Així, del que jo parlo és del millor benefici del món: L’amistat.
Un cop dit això, pensem que la nostra és una societat a la que li quedem uns quants anys, o segles, per arribar a un grau mínimament acceptable de sostenibilitat, en general fem les coses a desmesura i sense pensar en les conseqüències; i una d’aquestes conseqüències és la situació dels animals del nostre país. Les protectores estan abarrotades d’animals que un cop van ser regal d’aniversari, de camades no desitjades, de gossos que un dia es van fer grans i molestaven, i de gats que van fer alguna malifeta, o senzillament també destorbaven; les protectores estan plenes d’històries, cada un dels individus podria explicar unes vivències, en molts casos, punyents.
Tots ells, gossos i gats, són individus que mereixen una segona oportunitat, tots ells necessiten viure amb la tranquil·litat i la seguretat d’una llar.
Més d’una vegada algú m’ha dit “adoptar vol dir problemes, ves a saber d’on ve!”, voleu saber d’on ve? De viure en condicions molt dures, i és precisament per això que és molt possible que no porti cap problema. I de fet, els problemes de conducta no són exclusius d’animals adoptats, us ho ben asseguro; de fet, comprar un gos o un gat no et garanteix no invertir en la seva educació o el seu estat emocional.
En una protectora o associació proteccionista trobem una gran, enorme, quantitat de gossos i gats, edats diferents, mides, caràcters; l’únic que hem de fer és deixar-nos assessorar per tal de poder seleccionar millor a aquell pelut amb el que tota la família puguem conviure millor, i si caus en l’enamorament a primera vista, si us plau, no et deixis temptar per la impulsivitat.
Mai soc partidària de la impulsivitat, i menys si parlem d’adopció impulsiva. L’acte d’adoptar ha de ser pas conscient, estudiat, valorat i desitjat, caure en la impulsivitat pot donar lloc a que, de sobte, aquell gos o gat que ens feia tanta gràcia quan el vam veure, als pocs dies ens molesti, perquè no podem combinar la nostra vida amb ell, perquè no hem pensat les conseqüències de les seves necessitats cap a nosaltres, perquè no som tan responsables ni conseqüents, i tants “perquès” donen com a resultat la infelicitat i, en molts casos, l’abandonament o re-abandonament de l’animal amb les conseqüències emocionals que això comporta.
Els cadells tenen força més èxit que els gossos adults, i no cal ni imaginar què passa amb els gossos ancians, malalts, mutilats o pertanyents a certes races. De fet, molts cops, precisament el que no convé és un cadell. Un animal adult o ancià et posarà les coses molt més fàcils si és el primer cop que tens un gos o gat, de ben segur que serà un gran mestre, i sí, és possible que mori abans, però morirà feliç amb algú que un cop va creure amb ell.
I doncs, quines serien les raons per adoptar?
Per no contribuir en un negoci de tracta d’animals que, en molts casos, la explotació cruel és la protagonista principal d’un negoci deplorable i vergonyós.
Per combatre amb la cria descontrolada d’animals, tots coneixem un veí al que la gata o la gossa li ha parit, i pitjor encara, tots coneixem algú que busca “novia” pel seu gos i després pretendrà vendre les cries.
Per donar exemple als nostres fills de com ens agradaria que fos el món. Per responsabilitat, per amistat, per amor.