Ja tenim Sant Joan al girar de la cantonada, fa dies que sentim cada cop més petards que anuncien que arriba una de les nits més màgiques per alguns i més temudes per uns altres, sobretot els nostres gossos.
Si a mida que arriba Sant Joan veiem que el nostre gos no està preparat, una bona opció, si podem, és allunyar-lo de la experiència. Cada cop hi ha més cases rurals que ofereixen calma i silenci, a més d’una bona oportunitat per gaudir d’un preciós cap de setmana amb la família. També, les residències canines poden ser una solució prou bona, tot i així sempre és millor que el nostre gos conegui la residència prèviament.
En el cas de no poder sortir ni treure al nostre pelut de casa i sabem que ho passarà malament degut a la seva reacció durant els dies previs, què fem? Bé, sobretot ajudar-lo a passar la nit amb les millors condicions possibles. Sempre he trobat gent que s’escandalitza quan els dic que jo, per Sant Joan, estic amb els meus gossos, no surto, tinc els altres 364 dies de l’any per sortir però, en un dia en que sé que els meus gossos ho poden passar malament, jo m’estic amb ells, per responsabilitat i perquè no deixo als amics tirats.
Abans de la nit de Sant Joan, si podeu, aneu a fer un bon passeig, tot i que molt possiblement us haureu de traslladar per tal de trobar una zona lliure de petards. Aneu amb compte, però, que el gos no pugui marxar corrent degut a l’espetec d’un petard, és un dia en que molts gossos es perden espantats.
El primer que necessitem fer és esmorteir casa nostra al màxim, és a dir, baixarem les persianes i tancarem les finestres i balcons; podem posar música ambiental, música relaxant amb capacitat d’eclipsar els espetecs que puguin arribar de l’exterior.
Si tenim el refugi preparat, tant sigui el transportí o la capsa que hàgim utilitzat per a tal funció, també haurà d’estar perfectament esmorteït amb mantes, i a més haurà d’estar situat en la zona de la casa més allunyada del soroll de l’exterior. No hem d’oblidar que en aquell moment el gos pot ser que prefereixi estar amb nosaltres, en comptes que dins del refugi, en aquest cas podem anar nosaltres a l’habitació o deixar que el nostre gos estigui amb nosaltres.
Una altra recomanació és la naturalitat i la calma que nosaltres transmetem al gos, no parlem de recolzar el patiment, no hem d’estar abraçant-lo ni acariciar-lo constantment, però aneu amb compte ignorant aquest suplici, no oblideu que vosaltres sou una font important de la seva seguretat. Si el gos decideix estar amb vosaltres i amb contacte físic, tocant qualsevol part del vostre cos, no passarà res i per a ell serà important. Això sí, amb naturalitat i tranquil·litat, mentre podem llegir un llibre o escoltar música.
Procureu tenir sempre suficient aigua a disposició, pot ser que el gos tingui més necessitat de beure degut a la sequedat de gola. L’estímul olfactiu és una eina que també pot ajudar, tant sigui l’ús de feromones apaivagants com l’essència d’espígol, en aquest cas, sobretot, natural, l’ambientador del supermercat amb olor a lavanda no serveix.
En quant a la medicació hem d’anar molt en compte. És habitual que dies abans de l’arribada de Sant Joan, molts propietaris s’acosten al veterinari a comprar “la pastilleta”, heu de saber que tradicionalment, i per sort cada cop menys, s’havien recomanat diversos fàrmacs amb un component en comú: l’acepromacina. L’acepromacina, de fet, no és un ansiolític ni un tranquil·litzant, sinó un sedant amb altres usos clínics; és a dir, la capacitat motora del gos queda disminuïda però és conscient de tot, sense cap possibilitat d’escapatòria, el propietari mentre creu que el gos està relaxat. Imagineu que esteu en una habitació plena d’aranyes o serps que s’acosten cap a vosaltres, i no us podeu moure, ni cridar, ni fugir, i que a sobre les altres persones mentrestant diuen de vosaltres que esteu tranquils; doncs bé, això és el que sent el vostre gos amb aquest fàrmac. Definitivament no redueix la por ni relaxa al gos, només que l’animal no ho pot expressar ni moure’s.
Per altra banda, l’acepromacina disminueix la capacitat de termoregulació, d’aquest mode si tenim un Sant Joan calorós i, a sobre hem tancat les finestres, el gos tindrà més calor de la que hauria de tenir, incrementant un estrès ja molt elevat. A més, l’acepromacina disminueix el llindar epileptiforme, així doncs tindria més risc de patir un atac epilèptic; no cal dir que està completament contraindicat en aquells gossos amb antecedents d’epilèpsia.
Sempre és una bona opció poder treballar els exercicis amb el nostre gos durant tot l’any en comptes d’intentar salvar la festa comprant “la pastilleta” el dia abans. El vostre gos us ho agrairà.
La nit de Sant Joan és una nit temuda per molts gossos i molts propietaris, una nit en que el nostre amic pelut ho pot passar molt malament, és important que responguem a les seves necessitats i que sàpiguen que si ho passen malament, nosaltres estarem tranquil·lament al seu costat.