Etologia / Educación canina i felina
Mamoneirao ricí (Ricinuscommunis)
Tota la planta es tòxica, especialment les llavors. Conté ricí, un compost tòxic que inhibeix la síntesi de proteïnes. Els primers símptomes son la pèrdua de gana, set exagerada, debilitat, pèrdua de coordinació i depressió del sistema nerviós central, després diarrea amb sang, convulsions, coma i, fins i tot, la mort.
Cervesa i llúpol
La cervesa és tòxica per gossos i gats degut al contingut de llúpol i alcohol. El llúpol conté resines, olis essencials i compostos nitrogenats que poden provocar una hipertèrmia severa en gossos, de fet algunes races com els labradors o llebrers que son especialment sensibles al llúpol. Els símptomes d’una hipertèrmia consisteixen en una salivació excessiva, augment de la temperatura corporal, taquicàrdia i increment de la freqüència respiratòria; si no es tracta a temps l’animal pot presentar convulsions arribant, en alguns casos, a morir.
La intoxicació amb alcohol fa que l’animal comenci a mostrar vòmits i excitació, i més tard atàxia, letargia, incontinència urinària, ceguera i depressió del sistema nerviós central. Si la intoxicació es molt severa, pot arribar a presentar convulsions, coma, parada respiratòria i, fins i tot, mort.
Per aquells amants de la cervesa, però, actualment hi ha en el mercat cerveses per a gossos fetes sense alcohol ni llúpol.
Qualsevol canvi en la dieta del teu gos hauria de ser supervisada pel vostre veterinari de confiança.
Lliri de la vall o Muguet (Convallariamajalis)
La toxicitat de la convalatoxina, present en la planta, es centra en el cor, produint nàusees, vòmits, diarrea, còlic i, hores després, signes cardiovasculars com hipotensió i braquicardia.
Sabies què el badall és contagiós? Un badall humà pot provocar-ne un en el gos. També el badall ajuda a contrarestar el sobreescalfament cerebral per estrès, angoixa o calor ambiental. Així, pots ajudar al teu gos a tranquil·litzar-se badallant.
La vida emocional de los animales
Marc Bekoff – Editorial: Fundación Altarriba
El camp de les emocions dels animals és, encara, força desconegut. Sabem sobre certes emocions, com la por o la ira, però què passa amb certes emocions secundaries com el remordiment o l’empatia?. El Marc Bekoff, biòleg i professor emèrit de ecologia i biologia evolutiva a la Universitat de Colorado, ens explica com la ciència ha demostrat que els animals, no només tenen totes les estructures cerebrals necessàries per al desenvolupament de totes les emocions, sinó que si parem una mica d’atenció podem observar com les manifesten.
“Lo que yo espero fomentar es un cambio de paradigma en el modo en que pensamos en los animales, en cómo estudiamos la emociones y sentimientos animales, y en lo que hacemos con la información que ya tenemos, sea “científica” o no. Este cambio de paradigma implica una revisión de nuestros estereotipos sobre lo que “supone” que son las vides emocionales de los animales de especies diferentes. En vez de dar por supuesto que los peces sienten menos que los ratones y éstos menos que los chimpancés, o que las ratas no son tan emocionales como los perros o los lobos, o en general que los animales sienten menos (ysaben menos y sufren menos) que los humanos, deberíamos admitir que muchos animales sí experimentan emociones muy ricas, y sí sufren todo tipo de dolor, quizás incluso en un grado superior a los humanos.” Marc Bekoff
John Bradshaw i Sarah Ellis – Editorial: Kitsune Books
En John Bradshaw, també autor de En la mente de un gato, i la Sarah Ellis, una gran veterinària i etòloga felina, han combinat els seus coneixements i experiència per oferir-nos un llibre que pot trencar els esquemes de molta gent.
Històricament molts havien afirmat que els gats no són ensinistrables, que no aprenen o que no volen obeir… evidentment és fals, és clar que se’ls pot ensinistrar, únicament que tractant-los com a gats, no com a gossos.
Els autors proposen l’ensinistrament de diverses habilitats per ajudar-lo a adaptar-se a nous entorns o per mantenir-lo cognitivament actiu. No només explica com aprenen els gats i què hem de tenir en compte per proveir-los un bon benestar, sinó que, a més, ofereix solucions a diversos problemes quotidians.
“Avui en dia, la majoria de la gent es converteix en propietari de gats amb l’expectativa de que el vincle que estableixin amb l’animal sigui per a tota la vida. La relació, es sense cap mena de dubtes, molt més profunda, en sentit emocional, que el vincle que s’establia al tenir un gat fa seixanta anys. Ara gairebé esperem que els gats siguin com els gossos: afectuosos, fidels i lleials des del naixement fins a la mort. El problema es que els gats no son així.”
John Bradshaw & Sarah Elllis.
Continuar leyendo «Què podem trobar amb els nostres gats i gossos quan sortim del Covid19»Sembla que poc a poc ens dirigim a una desescalada i podrem tornar a una normalitat que ens permeti tornar a la feina i a les nostres gestions habituals abans de la crisi del Covid.
Continuar leyendo «Què passa amb els gats i el coronavirus?»Si seguiu les noticies haureu vist que s’han produït contagis de persones a felins, com es el cas d’un gat a Bèlgica o un tigre a Nova York que han donat positiu, i a arrel d’aquests casos els propietaris de gats han incrementat la seva preocupació.