Etologia / Educación canina i felina
Pomes: meravelloses llaminadures plenes de calci, vitamina K, vitamina C i pectina. Evita, però, les llavors, ja que contenen amigdalina, una substancia precursora del cianur.
Qualsevol canvi en la dieta del teu gos hauria de ser supervisada pel vostre veterinari de confiança.
Alvocat: ric en greixos i persina, pot provoca problemes al pàncrees.
Qualsevol canvi en la dieta del teu gos hauria de ser supervisada pel vostre veterinari de confiança.
Hola Montse Lloret. Fa poc he adoptat un gos de cinc anys, en Golfo. És fantàstic i la veritat és que no em porta cap problema, és un plaer estar amb ell. Tot i així tinc un dubte pel que no sé si preocupar-me i fins a quin punt, ja que molts cops que sortim a passejar menja herba. Segons els últims controls amb el veterinari, el Golfo està bé i ben alimentat, no sé per què té aquesta necessitat de menjar tanta herba. Què em podries dir sobre això?
Els gossos de mida gran viuen menys anys que els de mida petita? els cadells de races grans necessiten més energia per créixer i, per tant, produeixen més radicals lliures d’oxigen. Aquests radicals lliures poden danyar les membranes cel·lulars i contribuir en diverses patologies quan el gos és adult.
“Hola Montse Lloret, visc a Alemanya des de fa uns anys i en aquest país tothom que té un gos el té ben educat. El cas és que la meva família, a Catalunya, ha decidit adoptar un gos i ja els vaig dir que era molt important que s’informessin des d’un bon principi. Ens pots ajudar?”
Documental amb tècniques cinematogràfiques avantguardistes que explora als nostres estimats gossos, com creixen, com desenvolupen els seus sentits i les seves capacitats. Contingut científic amb llenguatge planer, apte per tots els públics. El gaudireu i aprendreu.
Tot i la feina realitzada en els últims anys per molts etòlegs, educadors i veterinaris, és força freqüent veure que quan començo ajudar a un gos, l’origen de la conducta problemàtica ve d’una socialització mal gestionada.
John Bradshaw – Editorial: RBA
Els gats, tot i que viuen amb nosaltres a casa igual que el gos, definitivament no són gossos, no es comporten com un gos. La història de la domesticació del gat i com ha viscut entre nosaltres durant 10.000 anys han marcat la seva conducta, les seves necessitats i la seva comunicació. Elegants, independents i silenciosos, de vegades afectuosos, curiosos, caçadors i juganers, també són els grans desconeguts; aquest llibre explica d’una manera molt entenedora la conducta d’aquest felí. Molt recomanable pels amants gats.
“Correm el perill de demanar als nostres gats més del que poden donar-nos. Creiem que un animal que ha estat el nostre controlador de plagues preferit durant milers d’anys ara abandonarà aquest estil de vida només per què ha començat a desagradar-nos les conseqüències de la seva conducta i ja no la acceptem.”
John Bradshaw