En l’anterior article Com habituar a un gos a l’arribada d’un bebè (abans del naixement) parlàvem sobre tot allò que podem fer per ajudar al nostre gos a habituar-se als canvis que suposa l’arribada d’un nadó durant l’embaràs.
Arriba un moment molt important: el part, un moment en que ni la mare ni, probablement, el pare poden estar a casa durant un període important, entre tres i cinc dies. Durant aquest període és important no deixar al gos sol durant molt de temps, si ningú pot estar amb ell el podem portar a casa d’algun familiar; durant els dies previs, però, haurem tingut la precaució de portar el nostre gos a casa d’aquest familiar i, si és possible, li haurem deixat passar la nit.
Durant els dies d’ingrés a l’hospital podem deixar-li olorar alguna manta o robeta del nen, sempre amb una actitud calmada i procurant que ho relacioni amb una experiència agradable. Particularment no soc partidària de premiar aquestes situacions amb menjar, ja que en un futur podria associar el nen amb l’adquisició de la llaminadura i, conseqüentment, la demanaria; tot i així crec que sí que s’ha de premiar: amb l’actitud, amb la veu, amb la calma i la relaxació, amb naturalitat i amor.
Si és un gos que tendeix a manipular amb les potes del davant, procurarem tallar-li les ungles i llimar-les, ja que accidentalment podria esgarrapar la suau pell del nadó.
I arriba el dia en que el nostre fill arriba a la nostra llar. El primer contacte ha de ser el més tranquil i natural possible, abans de veure al nadó és recomanable treure’l a fer un bon passeig mentre ens instal·lem i deixem tots els estris al seu lloc. Un cop instal·lats i amb el gos a casa, la mare, que ha estat uns quants dies “desapareguda”, pot saludar al gos i esperar a que es calmi; ja calmat, el pare pot aproximar el gos a la mare i el bebè, sempre procurant calma i naturalitat. És normal que el gos senti curiositat i que el vulgui olorar, és la primera presa de contacte amb el que serà, probablement, el seu millor amic, i per tant aquesta interacció ha de tenir molt bon resultat, sense obligacions ni càstigs, procurant lògicament per la seguretat del nadó.
Els primers contactes no han de ser gaire llargs, així evitarem que el gos s’alteri i perdi el control. Poc a poc, la nostra rutina diària ja farà que es vagin allargant.
És important que relacioni la presència del bebè amb experiències positives i a incloure al gos amb les activitats del bebè i a la inversa, és a dir, podem portar al bebè de passeig amb el gos. Hem de tenir, però, certes precaucions com que el gos no és cap “nani” ni “cangur” del nen, i per tant no els deixarem mai sense supervisió; el gos tampoc és cap joguet ni està obligat a suportar qualsevol cosa que li faci el bebè, per tant procurarem per la seguretat del gos i li proporcionarem els seu refugi i moments de calma.
Recordem que la possibilitat més elevada d’agressió del gos cap al bebè comença quan el nen gateja i es comença a posar de peus. En aquest moment el nen podria, involuntàriament, fer mal al gos o el gos podria percebre algun tipus de perill i, per tant, es podria defendre mossegant. És importantíssim seguir totes les mesures de seguretat esmentades i aprendre a llegir la comunicació corporal del nostre gos per poder actuar en conseqüència i minvar qualsevol risc.
Com hem dit en anteriors publicacions, que un nen creixi amb un gos és un tresor, un regal que recordarà tota la vida, amb efectes positius cap al seu desenvolupament i salut; necessitem, però, que la convivència i el benestar de tota la família sigui el millor possible.
Altres lectures que et poden interessar:
- El teu gos és empàtic? https://montselloret.com/el-teu-gos-es-empatic
- La música amansa a les feres https://montselloret.com/musica-amansa-feres
- Els nens i els gossos https://montselloret.com/els-nens-i-els-gossos