“Hola Montse Lloret; fa un mes que hem adoptat a la Mel, una barreja de brac i llauradora de cinc mesos amb la que tenim certs problemes relacionats amb la seva excitació. Ens podries ajudar?”
La Mel és un d’aquells casos dramàtics i malauradament tan freqüents. Va ser adoptada amb tres setmanes per un familiar dels propietaris actuals, aquest propietari no es podia fer càrrec d’ella i amb quatre mesos la Mel va anar a viure a la seva llar actual. Fins aquí la Mel havia estat tota la seva curta vida sense una estabilitat ni amb la sensació de pertinença al grup tan important en un cadell, a més la qualitat de la seva socialització molt probablement no era la millor, tenint en compte que l’anterior propietari l’havia donat per manca de temps per poder atendre-la correctament.
Quan vaig conèixer a la Mel vaig veure una cadella trista i terriblement excitada. Tot i que al jardí tenia una caseta molt ven preparada, no entrava a la casa familiar i els únics moments d’interacció es limitaven a un esporàdic passeig de mitja hora pels voltants de la casa que tots patien, ja que tibava molt de la corretja i bordava i assetjava a qualsevol persona, nen o gos que es trobés pel carrer, a més saltava a qualsevol ciclista i algun cop havien patit un ensurt. Quan estava a casa cercava constantment la companyia de la família i quan arribava alguna visita la saludava amb una efusivitat exagerada.
Vam decidir, primer de tot, treballar l’olfacte afavorint la calma i la concentració per part de la Mel, dissenyar una rutina factible per la família que assegures les necessitats de passeig i estimulació mental de la Mel, i entrar-la a dins de la casa per tal que convisqués com un més de la família disminuint aquest desig de companyia.
Amb molt poc temps aquestes primeres instruccions van donar uns resultats molt bons, la Mel estava molt més tranquil·la, dormia molt i es relacionava amb els altres d’un mode més calmat. Seguidament vam començar a treballar el passeig, substituint el collar per un arnés i la seva corretja curta per una de llarga, amb instruccions per poder passejar amb la Mel tranquil·lament sense que ningú hagués de patir. Aquest treball millorant la qualitat del passeig ens va ajudar a procurar-li una relació normalitzada i freqüent amb altres gossos i a detectar aquells estímuls que, per manca d’habituació, afectaven negativament a la Mel.
En un període posterior li vam ensenyar a venir quan els propietaris la cridaven i vam incloure una dessensibilització a les bicicletes.
La Mel es va mostrar, en tot moment molt col·laboradora, li encantava treballar en equip i les seves ganes de ser feliç van fer que tingués una evolució molt favorable en un temps tan curt. Els propietaris, per altra banda, després de superar un període de preocupació i frustració, van començar a gaudir d’aquell nou membre de la família que volia formar part del grup, van descobrir una vida meravellosa i excitant al costat de la Mel.
L’últim cop que he vist a la Mel he vist una gossa tranquil·la i feliç que dorm en un matalàs al costat del sofà mentre la família es reuneix, una família contenta que prepara les sortides i excursions pensant en la peluda i que gaudeix de la seva companyia.
Hem de recordar que els gossos són animals socials, igual que nosaltres, la seva pertinença al grup és un pilar per la seva supervivència i salut mental. A més, els gossos, i sobretot els cadells, necessiten estabilitat i seguretat pel seu bon desenvolupament.
Altres lectures que et poden interessar:
El teu gos és empàtic? https://montselloret.com/el-teu-gos-es-empatic
L’Ona i el passeig https://montselloret.com/lona-i-el-passeig
El flamant gos adoptat, larribada d’un amic https://montselloret.com/flamant-gos-adoptat-larribada-dun-amic
Raons per adoptar https://montselloret.com/raons-per-adoptar
Què és la socialització? https://montselloret.com/que-es-la-socialitzacio