Hola Montse Lloret; fa dos mesos que hem adoptat la Gala, una podenca de quatre anys. Quan la vam adoptar ens van dir que acabava d’arribar rescatada d’una dona amb síndrome de Noé que tenia a desenes de gossos tancats en una caseta en unes condicions molt lamentables. La Gala és preciosa, però estem molt preocupats ja que a casa no és gens comunicativa, és molt asocial i té molta por a sortir de casa, s’espanta molt, tremola, baveja, gemega. A la protectora ens han comentat que té el síndrome de privació sensorial, però no sabem ben bé què és això i com fer-ne front. Ens pots ajudar?
Com sabeu, el període de socialització, situat entre les 3 i les, aproximadament, 14 setmanes de vida del cadell, és un període sensible en que el cadell s’habitua a tot allò amb el que conviurà la resta de la seva vida, sorolls, manipulacions, animals, altres gossos, etc. És un dels períodes més importants en la seva vida, ja que aprèn a relacionar-se amb el món que l’envolta. En efecte, és un període tan important que una socialització inapropiada té conseqüències perdurables.
M’agradaria aclarir, però, la diferència entre “privació sensorial” i “privació social”. La “privació sensorial” fa referència a la privació de la percepció sensorial, és a dir, per un òrgan de sentit com podria ser la vista. La “privació social”, en canvi, es refereix a la vida dels animals en un ambient empobrit, en el que les seves experiències i relacions socials es veuen molt mermades. En el cas de la Gala, potser el terme més adequat sigui “privació social”, tot i que primer hauríem d’analitzar l’historial.
En efecte, la privació social, al igual que la privació sensorial o la materna, no és cap broma. Les conseqüències són perdurables, ja que aquesta privació té un efecte negatiu sobre el desenvolupament cerebral, alterant les dimensions de la matèria gris i blanca i portant a dèficits importants tan socials, com cognitius, i inclús a un envelliment cel·lular prematur.
En els casos de privació és quan cobra més sentit la frase “sempre podem ajudar a un animal”, i és cert, sempre el podem ajudar, però també hem de tenir presents les limitacions del dany causat, un dany en molts casos irreversible. Un cop valorat el grau d’afectació, podem ajudar a la Gala a enriquir-se, començant per una reducció del nivell d’estrès i un bon pla d’enriquiment ambiental, molt gradual, i sempre avançant a mida que vagi guanyant confiança.
És força important no utilitzar cap mena de càstig, ja que qualsevol experiència negativa només ajudaria a patir un nivell d’estrès més elevat. La paciència sempre és la millor aliada.
També hem de ser realistes amb els objectius, en aquest cas l’objectiu principal hauria de ser ajudar a la Gala i fer-li viure un amor que fins ara no ha viscut. Ha tingut la sort d’haver arribat a casa vostra, de formar part de la vostra família, i arriba amb un passat que la condiciona terriblement. Només hem de saber les bases del joc i moure les peces correctament amb una bona teràpia.
Altres lectures que et poden interessar: