“Hola Montse Lloret; tenim un problema amb el nostre gos, un carlí de set mesos que, des que va arribar a casa nostra, cada cop que se’l escridassa, sobretot si és la meva parella, el gos comença a cridar, quan l’agafa per acostar-lo a on ha fet quelcom malament o inclús només donant-li una palmada sembla que l’estiguin matant. Tampoc hem aconseguit que faci les seves necessitats al carrer al 100%. Espero que ens puguis ajudar.”
Aquest és un d’aquells casos en que veus que els propietaris necessiten urgentment una formació per saber com tractar correctament a un cadell. Molt probablement els propietaris s’han deixat portar per consells poc professionals i el que han aconseguit és aplicar un càstig molt desproporcionat, creant un trauma que condiciona la seva sensibilitat.
La violència pot ser psicològica, no necessàriament física, i certament és molt perillós utilitzar la violència amb un cadell, és una estratègia que, lluny de resoldre cap conducta, empitjora molt la confiança i la relació entre el gos i la família, creant altres problemes molt pitjors als que es volien resoldre.
Abans de castigar sempre és millor pensar sobre les altres opcions. No s’especifica en quines ocasions s’ha castigat al gos, però tenint en compte l’edat que té, un problema molt freqüent sol ser la destructivitat.
La destructivitat als, aproximadament, 3 mesos forma part del desenvolupament del cadell, necessita explorar tot allò que l’envolta i ho explora amb la boca, amb les dents, utilitzant tots els sentits (la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte), és una conducta que s’ha de sabre gestionar però mai castigar.
Per un altre cantó, quan ja els cadells són més grans, la destructivitat pot ser una conducta relacionada amb diverses causes, com avorriment o ansietat. Com podeu suposar el tractament de la destructivitat per avorriment és molt diferent de la que es presenta per ansietat, i s’ha d’estar molt segur de quina és la causa abans de emprendre cap estratègia. El càstig en aquests casos tampoc és gens recomanable.
El quant a la conducta d’eliminació, a partir dels tres mesos els cadells ja ho fan prou bé però tenen certs “accidents”, no és fins als sis mesos quan la conducta no està del tot consolidada. Si un cadell de set mesos no té aquesta conducta ben controlada es pot deure a diverses causes, primer hem de descartar qualsevol causa fisiològica que origini o agreugi el problema, i un cop descartada, hem de valorar unes quantes condicions com el grau d’aprenentatge i rutines estables proveïdes a l’animal per fer la conducta correctament, és evident que si no li facilitem els instruments necessaris per fer pipi al carrer, òbviament el farà a casa.
Per un altre cantó hem de tenir en compte el nivell d’ansietat. El cas de l’eliminació inadequada per ansietat té molt a veure amb el nivell i la qualitat de càstig aplicat i és un crit d’atenció a que el benestar del vostre cadell s’està veient malmès.
Altres lectures que et poden interessar: